Alegria que és festa major!!
La Platja de Calafell en plena festa major de Sant Pere
Per als carroces La Principal
Els focs artificials i el ball amb La Principal de la Bisbal, són els actes més populars de la Festa Major. Però hi ha molta més farda (paraula marinera). Pa beneït, Gegants, ´Concerts per al jovent, futbol a la platja, espectacles infantils, et.
Per als "canyeros" La Cabra mecànica
A gaudir-ne tots. Bones festes!!
4 comentaris:
Ara toca viure la Festa Major i aparcar els problemes i tot el tinglado polític de Calafell per a la resta de l'any. La Cabra Mecànica són un dels meus predilectes.
Prou be, per haver-hi estat organitzat sense una comissio de festes....
Hola companys,
gràcies per la vostra visita.
Miquel, tens molta raó...visquem les festes majors que guareixen la nafra i ajuden a tirar del carro.
M'ha sorprès gratament la tewa visita a la meva web i jo et correspong amb la meva al teu blog.
Com pots veure l'he afegit als meus enllaços recomanats.
Considero , ja ho saps, que les teves opinions són molt necessàries, tant a nivell local com comarcal.
Així fent "xarxa" per tota la comarca podem iniciar un moviment d'opinió molt interessant.
Com pots veure, hi tinc també l'enllaç amb la Laia Gomis.
Tu i jo ens solem veure d'any en anys, ja saps, fent de jutges (molt tous, això sí) dels lletraferits dels contes de Nadal.
Una abraçda i ens anem llegint,
Salut!!
Josep Mèlich
Pues...¿qué queréis que os diga? la Cabra Mecánica está muy bien y el correfoc está muy bien y la Principal del Penedés está muy bien ( esto último me lo invento). Pero es verano y hace un calor de la muerte y las calles están infestadas de bolsas del Caprabo y ninguno de los vigilantes de la playa de mi pueblo se parece a Pamela Anderson. Así que, con permiso de Georgie Dann, ahí va mi rezo diario a la hora de la siesta:
Me cago en mamá madre del verano,
me cago en la casita de la playa,
me cago en ese mocosito enano
que me llena de arena la toalla.
Me cago en el calor y en los helados,
me cago en el bikini y el pareo,
me cago en no tenerte aquí a mi lado
vendiéndome un futuro en que no creo.
Me cago en este junio que ha pasado
con más pena que gloria por mi puerta
dejando un reguerito de mentiras.
Me cago en el olvido que ha olvidado
que en tu mundo de ciegos reina tuerta
la mirada con la que ya no me miras.
Publica un comentari a l'entrada