dijous, de març 29, 2007

La Nissaga dels Bolet


Els Bolet, 120 anys fent pa a Calafell
La nit del poble.

El dijous pasat dia 22, vam assistir a l’acte d’homenatge que es va fer als comerços de Calafell amb més de 40 anys d’activitat.
El Forn Bolet que actualment regim la meva esposa Teresa i jo, és l’establiment actiu més antic de Calafell.
El Bolet que va iniciar l’activitat de flequer a Calafell es deia Joan i va venir de Santa Oliva ara fa 120 anys.
Imagineu-vos una família amb 4 generacions fent pa pels calafellencs sota el regnat de Maria Cristina, del rei Alfons XIII, amb la dictadura de Primo de Rivera, amb la República, durant la guerra, desprès amb el Franco , la Transició, de nou la monarquia i finalment avui amb la democràcia o quelcom que s’hi assembla.
A Calafell hi ha pocs comerços o si voleu, negocis que passin dels 100 anys. Em sembla que només en som dos. La majoria van ser fundats a partir dels anys cinquanta, degut al bum turístic.
La festa del dijous v estar molt concorregut. Hi van assistir unes quatre-centes persones i l’acte de lliurament d’un pergamí als homenatjats, va ser molt emotiu.

Se’m va demanar que dirigís unes paraules amb nom de tots els comerciants.








L'avi i l'àvia materns del Marcel.lí (1888?) (Primera generació de forners a Calafell)



Amb molta brevetat perquè a mi no lim’agraden els parlaments somnífers, vaig dir que era un dia històric, era la nit del poble. Era un homenatge dels governants a “la gent d’a peu”, cosa que sempre sol ser a la inversa: el poble fent homenatges als “grans”, als “importants”. Cap dels comerços reconeguts en aquell acte tindrà mai una plaça o un carrer o un monument que dugui el seu nom. És la base de la piràmide de la història, és la història vista des de baix.
L'Anton Bolet i la Teresina (Pares del Marcel.lí, any 1923 (Segona generació)
Vaig voler fer una estirada d’orelles als polítics, fent-los reflexionar que mentre ells s’esbatussen, mentre ells viuen les seves campanyes, les seves mocions, mentre “juguen” a veure qui la té més llarga, el veïnat no fa altra cosa que treballar: la millor manera de fer poble. L’exemple de la nissaga dels Bolet és prou il·lustrativa. Hagi manat qui hagi manat, sota qualsevol règim, sota qualsevol bandera, només ha tingut un afany, una meta: fer pa.
Els de dalt passen, governen, venen i van. El poble roman, perquè, com va dir Apulei “Un a un tots som mortals. Junts som eterns”.
Full d'una cartilla de racionament de l'any 1948













El Marcel.lí i l'Antònia (Tercera generació)









Els últimsde la nissaga. La
pubilla M. Teresa i jo. (Quarta generació)










Tres forners. Els germans Bolet (Joan i Marcel.lí) i J. Mèlich



"Parlem d'ous que Pasqua s'acosta"







Una mona monumental. Els rotllos i les mones de pàsqua són una de les nostres especialitats. Encara emprem la fòrmula dels besavis.










Document de l'Any 1951
Libro de censo y Policia Industrial.
A sota, un altre document del Cens Industrial on consta els Kg. de farina i demés materies primes treballades al forn durant l'any 1950.





















*****************************************



















































































1 comentari:

Anònim ha dit...

Per molts anys al Sr. Bolet i a la seva filla! I al gendre també, per la part que li toca ;)