dimecres, d’abril 11, 2007

Al meu amic Marc

Històries de la Mona





El meu amic Marc i jo, quan encara anàvem a Montpeó

Tinc un amic que es diu Marc . És un apassionat del foc , com jo.
No ens veiem molt, es pot dir que una vegada a l’any, encara que tots dos vivim a Calafell. Bé, ens veiem pel carrer, clar, però no parlem, només ens saludem. El dia senyalat per compartir la jornada, per gaudir del foc i d’una bona xerrada és el dia de la Mona.
El cosí del marc, el Gonzalo (Ell no vol que li diguin Gonçal), també és molt amic meu.
La nostra amistat ve de lluny. Tot va començar farà uns 30 anys. Les tribus dels Artiguas-Gil, Els Domènech-Vernet i els Mèlich-Bolet, van començar a fer l’indi, un dia de la mona de no sé ben bé quin any (76-77?) a Montpeó, un mas abandonat del terme de Calafell. Ens acompanyaven i ens han seguit acompanyant el Josep Sans i alguns anys el Piu. Durant tota aquesta història de la mona, han vingut amb nosaltres gent que s’hi ha anat afegint i que després han desaparegut: Els fills dels Artigues, les nostres filles, amb amistats, novies i nuvis, i cada any més canalla: el Marc, i les bessones Maria i Laura o Laura i Maria, fills del Toni i la Victòria. el Jorge, i últimament la família del Marino, soci del Jordi i l’Àgata, companya del Jordi. Una de les més fidels, que em sembla que no ha fallat mai és l’ Eva Artigas, mare del Gonzalo.
Amb els anys, vam haver de canviar de lloc. Les herbes ens van fer fora. I els darrers anys anem a “La Cantera” que hi ha entre Calafell i Bellvei per la carretera de La Cobertera.
Com ja he dit el meu amic Marc és un apassionat del foc. De fet, el foc, com la pluja i altres fenòmens naturals provoquen una forta atracció a la majoria dels humans.
Veure, contemplar i sentir com les flames es cruspeixen la llenya és un plaer que no es pot pas descriure amb paraules. Cada brasa és un paisatge, segons la profunditat o la temperatura té diversos colors que van de la gama dels blancs grogosos fins als vermells intensos, passant pels morats, blaus, violats i taronges. Cada tronc es va consumint, plorant llàgrimes de resina o de saba. Dins de la foguera hi ha petits volcans, rius de lava, que provoquen sismes minúsculs. Grans espurnagalls pujen cap al cel, El fum persegueix als qui envoltem la foguera. Diu un refrany tradicional que el fum va cap els “guapos”. Tothom és guapo al voltant del foc.
El meu amic Marc no para, atiant el foc amb bastons que jo li atanso. Se li crema el bastó que té a la mà i jo n’hi busco un altre. Al voltant de la foguera xerrem. El Gonzalo em fa preguntes de tota mena, de viatges de filosofia, d’art i de teatre. El Gonzalo és un noi amb molt afany de saber, d’aprendre i amb opinions molt madures ..
El Marc és un fan del Dr. Haus (no sé si s’escriu així), Un personatge d’una sèrie televisiva que ell idolatra.
Li vaig prometre al Marc que li dedicaria unes paraules en la meva web i ara acabo de complir.
A la nit, la foguera s’apaga i tothom torna a casa fins l’any que ve.

En les fotos podeu veure : A la superior El Josep Sans , l´ Eva i la Charo amb el Marc a la faldal, la Teresa i l'Antoni Artigues, en primer pla. A la inferior, l'Antoni Artigues i la Teresa, amb el marc. Són fotos d'ara fa uns 8-9 anys.
El foc sempre present.

3 comentaris:

marc ha dit...

MOLTES GRACIES AMIC DEL ANIMA, DESIJARIA QUE LA MONA ES POGUÈS FER UN COP AL MES PER PODER-TE VEURE MES QUE ARA, PER POCS COPS QUE ENS VEIEM SEMPRE M'HAS TRACTAT COM UN MES DE LA TEVA COLLA GRACIES. T'AGRAEXO MOLT: LA TEVA SABIDURIA, LA TEVA CONFIANCA, EL TEU BEN ESTAR... T'ESTIMO
DEL TEU AMIC
MARC

Mèlich ha dit...

Hola Marc,
Estic molt content després d'haver llegit les teves lletres.
Vas ser fidel a la teva paraula. Espero que la meva pàgina web t'hagi agradat.
L'has visitat tota?
També voldria que m'enviessis més comentaris en aquest blog. Sempre que et vingui de gust. Pots considerar que ets a casa teva.
Si vols escriure quelcom, tant en català com en castellà i vols que ho publiqui aquí, m'ho dius. Sempre seràs ben rebut.

Marc, ets un noi valent, molt maco i sense complexes, com a mi m'agrada la gent.
Una abraçada molt forta i ja ens anirem veient.
Salut!!
J. Mèlich

pompe1 ha dit...

Benvolgut Melic em temo q haviat t'hauràs de menjar la mona al mig de la variant, hehehe.
Ho dedueixo per les pintades q vaig trobar tot fent camí cap a Calafell.