divendres, de març 16, 2007

Startus



Germà cronopi

L'altre dia vaig estar amb el meu amic Albert Compte. Ens vam trobar a Olot. Millor dit, el vaig cercar jo. No sabia res d'ell, l'ornitorinc que, ja fa anys, em va introduir en el club dels cronopis vius. Està desmillorat, l'han d'operar del cor. (La cabra pels seus pecats...) Encara arrossega la seva visceral tossuderia de lligar versos i, en una hora, em va carregar de poesia. La seva és, per a mi, un elixir essencial, com el perfum total de Suskind. No sé com aquesta munior de nens repipis de la poesia actual, encara no s'han rendit als seus peus.
L'Albert, l'Startus , com vol ell que el cridem, us ofereix un tastet del seu vast i suculent poemari. Assaboriu-lo:

el setè cercle.

Aquí m´ajec, la frase del segle
la diré després, entre la flora
i la fauna del setè cercle
i amb indicis d´ascens
cap a esferes més lliures
sol·licito espai, ensopego i caic
en estat de coma etílic.


als afores

visc als afores
de mi mateix.
el problema, de fet,
és tornar a casa,
perquè viatjo sempre
en espiral,
encertar amb la clau
que obre la gàbia
i sorprendre´m
estirat al sofà, menjant crispetes,
i dient-me
a mi mateix:
ei, tio, no molestis.

nocturn de bar

te´n falten tres o quatre
per veure elefants rosa.
el local és de blues
amb certes concessions
al tango. En tot cas,
tothom aixeca el colze.
Mentre il·lustres ningús
i una flora i una fauna
que riute´n tu del Bosco,
s´adormen a la barra,
opines que el cambrer
és el millor amic de l´home.
Quan vagis a orinar
contempla´t al mirall
si vols emocions fortes.


(Del seu llibre, Les celles de la Gioconda)

1 comentari:

MoNaLiTzA ha dit...

Estimat, no sé si l'Startus ve a mirar què es remena pel teu cove de cireres, però si el veus, disgues-li que li he deixat una cançó per a que li faci companyia junt amb els seus poemes.
És
>El Jardí dels Pops
de la nova edició impecablement remasteritaza que han fet, per el Circ du Soleil, d'un grapat de temes dels Beatles.
Espero que li agradi.