Coses de l'Internet

Una de trolls

Troll
De Viquipèdia
Un troll és un monstre propi de la mitologia escandinava que s'ha popularitzat arreu gràcies a les històries fantàstiques, en especial les de J.R.R. Tolkien i El llibre secret dels gnoms. El seu nom ve d'una antiga paraula nòrdica que significava "màgia". Els trolls tenen un aspecte antropomorf però son lleigs i bruts, tot i que les versions per a nens a vegades els han convertit es una espècie simpàtica.
Als contes de fades escandinaus els trolls acostumaven a venir de nit del bosc on viuen per raptar els fills petits. Eren éssers plens de pèl que estimaven la foscor i l'or, com moltes altres criatures del subsòl.
L'església va combatre durant anys els pretesos trolls, dient que estaven aliats amb el dimoni. Prenent aquest tema, moltes bandes de heavy metal i estils similars s'identifiquen amb figures de trolls i expressen el seu odi al cristianisme.
Una nova accepció que ha sorgit és la relacionada amb Internet, on un troll és algú que es dedica a entrar en fòrums, pàgines wikis o grups de discussió per començar polèmiques absurdes i encendre els ànims.

Em voldria referir, precisament, a l’accepció moderna del troll el de l’últim paràgraf. Aquest intrús d’Internet.
Es tracta d’un individu/a que entra en les converses d’Internet i provoca, sigui amb insults, amb desqualificacions o introduint teories i opinions que desfan (rebenten) el fil dels missatges on line.
Hi ha diverses categories de troll, naturalment. Però, segons els entesos, hi ha una característica comuna a tota la tribu:
És l’eròtica de l’anonimat.
Des del darrera de la pantalla, tenen la “valentia” de dir allò que no serien capaços de dir a la cara dels seus interlocutors.
N’hi ha un petit tant per cent que són misantrops. Tenen el sentit de l’odi molt desenvolupat i no suporten que ningú sigui igual o millor que ells. És una llàstima perquè els membres d’aquest gènere de trolls solen ser intel·ligents i s’autolimiten, sense donar-se’n compte, encegats simplement, pel rebuig als demés.
Però hi ha un gran percentatge del que jo anomeno “mosques colloneres” que són gent ressentida i envejosa. Aquests són dignes de llàstima. Veuen que hi ha persones que escriuen molt bé, que opinen amb profunditat, que enceten temes interessants, que tenen creativitat i ells són incapaços d’acceptar la seva ignorància, la seva impotència i aleshores en lloc d’admiració, els hi surt la frustració i la consegüent mala bava. Per la manca d’idees i propostes, la única originalitat que tenen és insultar, criticar de forma barroera i intentar boicotejar els temes.
Comencen per escriure pèssimament el propi idioma, tant ortogràfica, com sintàcticament. Volen exposar idees pretensioses i només els surten frases tòpiques que potser han sentit per la tele, moralines rovellades i tota mena de bajanades imaginables. Són incapaços de lligar més de deu frases seguides de forma correcta. Ni fer una redacció de més de 100 paraules.
Jo tinc un troll d’aquesta espècie en la meva col·lecció. Ja fa temps que el tinc enganxat a l’àlbum de frickys. Per a mi és una delícia. Si sabia el què em fa gaudir, segur que plegaria. Amb ell em passa com amb la COPE, que cada dia l’escolto perquè em reforça l’antídot a la imbecil·litat i a l’estupidesa. De veritat que no li he vetat mai els seus comentaris en el meu bloc perquè són un exponent fefaent de l’exemplar típic del troll “collonera”. M’hauria de fer llàstima però no, no me’n fa. Penso que ell, el pobre, ja es deu autocompadir prou amb les seves frustracions. L’enveja té això: normalment els envejosos són malalts del mal que desitgen.
El meu troll entranyable. Ja no puc passar sense ell.
No en faré pas publicitat perquè me’l podríeu prendre; ell sòl ja es prou per promocionar-se.
No us el perdeu.