Quan el vent
"Busca la resposta dntre el vent ", (Bob Dylan)
Quan el vent ja només es brisa...
es veuen les respostes ,s’aturen, cauen als meus peus.
Això només ho sabem
els que som de la terra del vent
i del llamp, gent del Camp.
Són respostes fredes
que vaig escalfant amb l’alè tebi dels anys
Com m’escalfava el llit la mare
amb una rajola calenta.
Ara he trobat respostes,
toves, madures, mengívoles...
que mai havia tastat.
Això amic meu ja ho sabem jo i el vent
Ell me las ha deixat, al costat del menjar dels camells
i del terròs de carbó de sucre.
D’altres respostes se las ha endut
I no les hauré mai...
O potser sí, el dia
que jo també seré vent.
Assot de la teva cara oferta
amb ulls closos, a la meva bufada.
Jo et podré xiuxiuejar
alguna de les respostes que demanes.
J. Mèlich
2 comentaris:
No diré res..., tan sols hi posaré una miqueta de música.
Te la deixo aquí mateix:
Duet de Flors
Shhhh...
Llàstima, estimada Monalitza que la sensibilitat i el bon gust només siguin patrimoni d'una mínima minoria.
Jo tinc el privilegi de trobar-t'hi a tut sempre a punt amb el detall més exquisit...
gràcies, gràcies...no trobo més paraules.
Mèlich
Publica un comentari a l'entrada