dilluns, de gener 01, 2007

M'agrada el 7




El 2007 del meu lloro




El meu lloro eclèctic que em va regalar el meu amic missing i gran cronopi, Albert Compte, m’ha passat els seus desitjos per l’Any Nou.
Em diu, sense estarrufar la cua i amb totes les plomes policròmiques al seu lloc (de fet sembla un lloro de porcellana, miracle exultant de la natura!!), que aquest 2007 :

Vol veure i viure:

Uns quants atemptats terroristes més, tant per part dels etarres, del Busch, dels xiïtes, sumites, talibans, alfathas, hamàs, Putings (La puting que el va parir), i de tots els fanàtics despietats que hi vulgueu afegir.
Més guerres noves. Que se sumaran a les velles.
Fanatismes religiosos.
L’Església catòlica beneint els rics i compadint els pobres
Un bon grapat de tsunamis, terratrèmols i allaus.
Tres o quatre-centes dones assassinades i apallissades pels seus mascles energúmens
Canalla d’ulls brillants, plens de mosques, amb panxes inflades per la fam, remenant amb les mans bols d’arròs com argamassa.
Joves amb pancartes reclamant una vivenda digna que no podran tornar a casa “por Navidad” perquè no se n’han pogut anar.
Polítics demagogs, corruptes, cínics, lladres i folklòriques que ploren.
Atracaments amb violència.
Més pasteres i allaus d’immigrants incontrolats.
Suïcidis ( A Calafell, aquest any, tres).
Un feix de morts per les carreteres.
Gent que es fot de coca i altres delikatessen fins el cul. Entre elles tabac i alcohol.
Residències-contenidor de gent vella.
Veïns que callen i atorguen.
Multitud d’envejosos/as.
Nadons que arriben al món i els ompliries de petons.

Una nova infanta borbònica. Aquests no s’acabaran mai.
Canalla feliç amb les seves plays.
Pares feliços.
Avis cangurs. També feliços.
Gent que guanya premis.
Savis que investiguen.
Ecologistes.
El Barça que ens fa patir un any més..
El somriure empaperat de milions d’euros del Ronaldinho Gaucho i cia.
Nens del Àsia apadrinats per gent de bona fe.
El fòrum del Somriure de la Monalisa, amb una penya supercalifragilísticaespiralitosaquet’hicagues.
Gent milionària per la loteria.
Gent que fa calçotades i que busca rovellons.
Parelles que s’aguanten...perquè s’estimen.
Petons, abraçades, de les sinceres i de les hipòcrites.
Gent amb il·lusió, verda d’esperança.
Veïnat que treballa i cotitza.
Noves eleccions municipals, amb cares massa vistes.
Gent que es tornaran a felicitar els Nadals i tornaran a desitjar-se un Bon Any Nou.
Gent que ja no ho podrà fer.
Seguir amb mi. ( El lloro, en el fons m’estima).

I és que segons el meu lloro, en resposta als meus retrets, si el 2007 no veu tot això voldrà dir que aquest planeta blau que en diem Terra, gira cap a ponent i, aleshores, caldrà afrontar esdeveniments inesperats.
Mentre la Terra sigui la Terra, tot, cada any, serà més o menys com el que desitja el meu lloro eclèctic.
Si un dia li pega per rodar a l’inrevés, ens podria passar com als dinosaures.
El meu pare ( jo sempre recorro al passat, perquè sóc vell)que fa temps que ja no desitja res, sempre em deia:
“Un o altre enterrarà el darrer”
Malgrat el que podeu pensar de mi i del meu lloro, us diré que la il·lusió no s’ha de perdre. Si no podem fer canviar el planeta, al menys cantem el rodolí anual de l’Esperança parenta pobre de l’utopia.
Sigueu felicets que no serà poc.

Josep Mèlich

Nota: Podeu afegir-hi els vostres als desitjos del meu estimat lloro.

3 comentaris:

pompe1 ha dit...

Tranquil home q l'any té tres-cents seixanta-cinc dies i si el dia primer ja et veig amb aquesta actitud no sé pas q faràs el llunyà, però tb proper 31 de desembre. :))
No afegiré res a aquesta llista tan tètrica, però et recomanaré des de la meva humilitat q et prenguis les coses amb més optimisme, hahaha. Mira si em permets et recomano tb q facis més sovint l'amor pq tinc comprovat q és la millor medicina per l'ànima q és una paraula parenta de l'ànim. Va home Melic anims!
;))

MoNaLiTzA ha dit...

Collonets amb el lloro!!!

A mi aquest 2007 també m'agrada. Espero que no m'enganyi.

Jo, com el teu pardal exòtic també tinc els meus desig personals.

Vull veure i viure:

· Com els meus fills superen amb èxit el seu primer curs a la UAB i enceten el segon amb les mateixes ganes.
· Més excursions com les que feiem amb el meu xurri, abans. I no apalancar-nos tant.
· Que per fi la Mercè sigui feliç.
· Que no em passi un altre any sense anar a sucar-me al meu estimat mar. Que ja fot tenir cales de somni a la vora i no anar-hi.
· Que la mama aconsegueixi el seu somni, que és alhora una mica meu i de tots els de casa.
· Tots els meus amics guapos i xuliguais com fins ara.
· Una A7 repreciosa i enviar a PPC l'AP7 i els seus P peatges.
· Que els polítics deixin de rifar-se del personal.
· Que plogui prou i amb mesura.
· I que al pardal del Mèlich no li surtin els desitjos de mal rotllo

Mèlich ha dit...

Estimada Monalisa.

Estira els dos calaixos: el dels somnis, desitjos, propòsits...
I el de les realitats , els resultats assolits les il.lusions complertes.
Com ho tens? Quin està més ple?
El primer oi?
No t'alarmis, és natural. El nostre egoïsme sa sempre demana més del que cal. Per si les mosques (no les coloneres) Per demanar que no es perdi.
Però el que realment importa és l'altre calaix.
Aquest com el tens? Hi ha força fato que diem per aquestes terres?

Jo et conec isé que sí.
Has estat una dona lluitadora a part d'intel.ligent i bondadosa. Sense creure en déus ni en Santes maries, et diré que si que crec en el fruït de les collites.
Tu saps posar les llavors més sanes i les saps conrear amb generositat i bona feina.
El teu calaix s'omplirar de tot això que desitjes en bona mesura.
Sempre hi ha, estimada, els inponderables, ja ho sabem.
Petons i molta sort!
Mèlich