divendres, de gener 19, 2007

Novetat

Una nova experiència

La vida és un camí incert. Per més que planifiquis, proposis o sommiis, mai serà el mateix quan ho vius. A mi, als meus seixanta anys, m'ha arribat l'oportunitat de fer teatre professional quan menys m'ho esperava.
Com que m'ha fet molta il.lusió vull que en sigueu partíceps, tots aquels i aquelles que m'estimeu.
M'ha fitxat una companyia de teatre professional, La Invenció, per fer d'actor en un muntatge que estrenem el proper dimarts a Perpinyà. Sí, així, com ho llegiu. No us he volgut dir res fins avui prquè volia assegurar el tret. Ara ja és definitiu. He estat quinze dies assajant i el diumenge marxem cap a la catalunya Nord, a estrenar. Els detalls de la companyia els trobareu en aquest vincle.
http://personales.ya.com/la_invencio/index.html

Us he d'aclarir que el director de l'obra que representem és en Josep Pere Peyró, reconegut autor en el món del teatre contemporani. Va ser el profe que vaig tenir en el curs de la Sala Beckett, quan vaig escriure la meva darrera obra "La dansa de l'escorpí". El meu paper, encara que molt sencill, és molt atractiu. Surto en unes escenes oníriques, màgiques, molt sugerents, escenificant "el sacrifici del xai" dels mahometans. Sóc el pare d'un dels personatges que ell recorda en visions i somnis. La Invenció és una companyia multi cultural i multi ètnica que representa teatre social i de provocació amb la participació del públic. Tenim previstos 19 bolos a reu de Catalunya. Si podeu venir a veure el muntatge ja m'ho fareu saber. Aquí teniu el calendari.
Com us podeu imaginar això m'ha representat un trasbalç però em fa molta il.lusió . És una ocasió única que potser no es donarà mai més i he decidit aprofitar-la. Què me'n dieu?

Calendari de la GIRA NACIONAL - INTERNACIONAL EL CEL ÉS MASSA BAIX – LE CIEL EST TROP BAS – EL CIELO ES DEMASIADO BAJO.
Argelaguer. Seminaris Internacional de Dramatúrgia 10/07/2006 (Lectura) Tournefeuille. Résseau Chainon 29/09/2006 (Lectura) Huesca. Feria Internacional de Teatro y Danza 4/10/2006 (Lectura)

Perpinyà. (Estrena)Gira Transversal 23/01/2007
Vilanova. Gira Transversal 27/01/2007
Girona. Gira Transversal 03/02/2007
Girona. Gira Transversal 04/02/2007
LLeida. Gira Transversal 08/02/2007
LLeida. Gira Transversal 09/02/2007
Reus. Gira Transversal 11/02/2007
Reus. Gira Transversal 12/02/2007
Figueres. Gira Transversal 23/02/2007
Figueres. Gira Transversal 24/02/2007
Olot Gira Transversal 02/03/2007
Olot Gira Transversal 03/03/2007
Mataró. Gira Transversal 08/03/2007
Mataró. Gira Transversal 09/03/2007
Mataró. Gira Transversal 10/03/2007
Granollers. Gira Transversal 15/03/2007
Granollers. Gira Transversal 16/03/2007
Figeac. Gira Reseau Chainon 22/03/2007
Figeac. Gira Reseau Chainon 23/03/2007

Desitgeu-me molta merda!!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

hola¡ huy que vas ha ser famoso¡¡¡
haces muy bien de tomar esta iniciativa ,las oportunidades se han de aprovechar cuando llegan
te deseo MOLTA MERDA
PETUNETS

Mèlich ha dit...

Suposo que ets una anònima.
Ho dic perquè m'envies petunets.
De totes maneres si ets un home no tels rebutjo pas. El petó és un signe d'afecte.

Gràcies pels teus ànims.
Em fa molta il.lusió complir un dels meus somnis i el de tot actor.
En primer lloc fer teatre (Aquest l'he complert amb escaig amb la K-MAMA) i en segon lloc actuar amb professionals.

El paper que m'han donat és molt modest però molt important per a mi.

Petons per a tu anònima
Mèlich

MoNaLiTzA ha dit...

Benvolgut nòmada de la vida, que t'acompanin els déus en aques nou camí!
Una abraçada ben gran!

pompe1 ha dit...

Ondia Melic , hahaha, ja veig q no és per mèrits propis, sort tens del teu mestre q t'ha endollat, bé en sap greu, però no et vindre a veure, hehehe, no puc perdre el meu temps amb multicultaritats absurdes. Jo no sóc partidari de barrejar colors pq aleshores es perd la multicultaritat per fer un gris o un color merda com de la barreja del blau i el cirera, hehehe. Segur q no hi havies pensat mai, les barreges fan perdre les diferències.

Mèlich ha dit...

Gràcies paral.lela de mis entretelas.
És una cançó preciosa.
Nómada sí que ho sóc un pel però de curtes distàncies. No faig, normalment, la travessia del desert tot sol. Tinc la sort de conviure amb gent que m'estimen i que amb la seva presència, física, virtual o sentimental, m'ajudeu en la caminada.
Fins i tot em sento protegit per aquells que m'odien o m'envegen. Al cap i a la fi, un ha d'amotllar-se amb les circumstàncies que li han tocat en la rifa existencial.
Be i mal ens acompanyen sempre com la pell o l'ombra.
La vida és una malaltia crònica que a base d'anys ens anem habituant a suportar.
Torno a escoltar la cançó que em té fascinat.
Un petó dolç per a tu Moneta.
Mèlich