Solatges de la memòria

“Pel llarg camí de la mirada”, vaig esbrinant, amb ulls acabats de llevar, com el mar de l'Espriu va i ve, incansable, carregat d'escuma, mogut pel llevantol. El passeig i la platja són buits. Esperen, indiferents, la turba que els ha d'envaïr en poques hores. El sol malda entre el cotó del cel per picar-me l'ullet. Sembla que ha de ploure. Als peus del meu balcò es van obrint les paradetes del Mercat del mar. En quests darrers anys, potser la crisi o potser el sentiment col·lectiu de poble que no vol morir, ens han portat una sèrie d'events artificials o, si més no, de nou disseny mercantil, que animen alguns caps de setmana calafellencs, mentre esperem el manà turístic que és la única esperança econòmica que queda. S'ha inventat el “Mercat medieval” ( no tan sols a Calafell), “La fira del Terròs”, La setmana gastronòmica”, amb l'Arrossejat de fons, i, finalment, el Mercat del mar. Al final aquestes celebreacions esdevindran tradicionals com “els tres Tombs”,”Els carnavals o la Sardinada i la Matansa del porc (avui botifarrada), precursores de les darreres que hem anomenat. Esdeveniments vistosos, floclòrics que vitaminen lleugerament els calaixos assedegats del veinat. Entre les paradetes d'objectes del mar, hi ha els últims pescadors i les poques remendadores vives, fent nusos i teixint xarxa. Es poden veure també velles barques que els entusiastes de l'associació del “Patí català” restauren per recuperar l'antiga vela llatina, per a un futur museu del mar.. Són les restes d'aquella “fusta” que com deia en Barral, la nostra platja n'era la més ben dotada.

En fi, una forma humil de treure profit de la memòria. Cauen gotes grosses com un Euro. Abans dèiem “cauen gotes com un duro”. Però el sol sortirà una hora o altre, no patiu.

Josep Mèlich

Piblicat al setnanari El 3 de vuit el 25-05-012