“Pel llarg camí de la mirada”,
vaig esbrinant, amb ulls acabats de llevar, com el mar de l'Espriu va
i ve, incansable, carregat d'escuma, mogut pel llevantol. El passeig
i la platja són buits. Esperen, indiferents, la turba que els
ha d'envaïr en poques hores. El sol malda entre el cotó
del cel per picar-me l'ullet. Sembla que ha de ploure. Als peus del
meu balcò es van obrint les paradetes del Mercat del mar. En
quests darrers anys, potser la crisi o potser el sentiment
col·lectiu de poble que no vol morir, ens han portat una sèrie
d'events artificials o, si més no, de nou disseny mercantil,
que animen alguns caps de setmana calafellencs, mentre esperem el
manà turístic que és la única esperança
econòmica que queda. S'ha inventat el “Mercat medieval” (
no tan sols a Calafell), “La fira del Terròs”, La setmana
gastronòmica”, amb l'Arrossejat de fons, i, finalment, el
Mercat del mar. Al final aquestes celebreacions esdevindran
tradicionals com “els tres Tombs”,”Els carnavals o la Sardinada
i la Matansa del porc (avui botifarrada), precursores de les darreres
que hem anomenat. Esdeveniments vistosos, floclòrics que
vitaminen lleugerament els calaixos assedegats del veinat. Entre
les paradetes d'objectes del mar, hi ha els últims pescadors
i les poques remendadores vives, fent nusos i teixint xarxa. Es poden
veure també velles barques que els entusiastes de
l'associació del “Patí català” restauren per
recuperar l'antiga vela llatina, per a un futur museu del mar.. Són
les restes d'aquella “fusta” que com deia en Barral, la nostra
platja n'era la més ben dotada.
En fi, una forma humil de treure profit
de la memòria. Cauen gotes grosses com un Euro. Abans dèiem
“cauen gotes com un duro”. Però el sol sortirà una
hora o altre, no patiu.
Josep Mèlich
Piblicat al setnanari El 3 de vuit el 25-05-012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada