Una
grua !
“Volverán las oscuras
golondrinas…”
Gustavo A. Béquer
Entraves per qualsevol indret dels nostre
litoral i els seus cossos metàl·lics volaven damunt nostre. Cigonyes amb potes
de Tour Eifel i el seu farcell ple de formigó, de taulons, de totxos,
grinyolant amb cants de rovell. Eren la nostra sort, el nostre mannà, malgrat
els planys ecològics d’apocalipsi del paisatge. Van desaparèixer, no sé si tornaran.
Avui m’ha fet un salt el cor. Davant de casa
han muntat una grua. M’ha semblat més gran que les d’abans, potser per la falta
de la costum. Finalment,els meus ulls enlluernats s’han avesat al seu tamany
formidable. Té la pota blava i el coll groc. Però no és una grua amb la mateixa
feina de les que van fugir amb la galerna de la crisi. És una grua pública,
vull dir, d’una obra pública, de les últimes del llegat Zapatero i, per afegitó,
a Calafell, de l’herència del Jordi Sánchez. Segons resa el cartell són les
obres d’adaptació de l’antiga “Sala” , anomenada també “Cine Iris”.
Potser l’arribada d’aquesta grua és l’anunci o
la premonició del retorn de l’au fènix immobiliària. I les tornarem a veure voleiar
pel nostre terme. De moment no tenim altra medicina per a aquesta pesta
ruïnosa. La construcció era el motor indiscutible. Si no volem tornar enrere i
no veure més grues esquinçant el cel, caldrà demanar als nostres salvadors que s’inventin
un succedani. Hem canviat de manaires, a l’ajuntament, a la Generalitat, al
Consell comarcal, a la
Diputació, i aviat, a
les inevitables Espanyes. Tots ens han promès canvis de política, noves pocions
per aixecar-nos la moral i la butxaca. Però a mi em sembla que sinó tornen les grues, com les orenetes d’en Béquer, ho tenim clar. De moment gaudiré uns
quants mesos contemplant els vols la del meu carrer. És un espectacle potent i
esperançador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada