Ja ve el maig

L’altre Carnaval

L’ombra de les properes eleccions ja plana damunt nostre. De fet sempre tenim la boira electoral entre nosaltres. Quan no les municipals, són les autonòmiques, quan no, les generals. Ara venen les municipals del maig i la feram política ja es mou. En el meu camp d’acció que és Calafell, ja es comencen a refer els trencaclosques dels partits. Després de la desfeta en el govern municipal, hi ha els clàssics (PSC i CIU) que encara no es mouen gaire. Els qui armen mes forrolla són els nous i els que han fet trencadissa. La gent encara anem perduts amb el ball de sigles que ens maregen dia a dia. l’ADMC de l’ínclit Parera i el desaparegut Romero s’ha esmicolat, han aparegut noves alternatives UAM, ANEMI, el misteriós SI d’en Rion que no sabem què farà,  i algun més que potser esclatarà properament. Com diuen en esports l’ ” avant match” es presenta mogut. Per altra banda, el poder instituït, llança ja la seva campanya amb projectes ambiciosos per 

al futur, diuen que immediat.

Quatre gargots sense cap ni peus. La qüestió és dir que es faran coses.

  Ara corre-cuita, es firmen convenis, es publiquen adquisicions i es presenten grans obres. Es fan volar coloms, com diu l’adagi: Nou Mercat municipal, (en interès de qui?), gran pàrquing soterrat en la zona del Blanquet, futur projecte al casc antic, finalització del passeig amb trasllat del “Pòsit”, aplicació del polèmic POUM (els de Segur encara tremolen), Casal nou al Cine Iris... Mentre que els carrers estan deteriorats, les pilones bètiques surten com els bolets, els containers canten com els puputs i els gossos campen al seu aire. Els més petits detalls urbanístics resten oblidats, perquè només sonen les campanes dels grans projectes. Cal hipnotitzar els veïns de cara a les urnes. Aquesta és la clau, ens fan cada dia més il·lusos i esclaus de la fantasia. Carnaval permanent.