Fa un mes que vaig sortir d’aquesta casa. Avui retorno. Hi
ha mesos innocus, insípids, monòtons ...però n’hi ha que et marquen la vida. Jo
ja en tinc uns quants en el currículum.
Aquest gener que acaba d’esmunyir-se entre els
meus dits com un grapat d’aigua, ha estat, per a mi i la meva família, un període
peculiar, inoblidable. Han coincidit dos fets que m’han trasbalsat: La mort del meu sogre
Marcel·lí i la meva jubilació, un trosset de mort, també. El Marcel·lí Bolet ens ha deixat després d’una lenta agonia de més de 7 anys... Tant la meva esposa com jo
no ens hem mogut del seu costat i això l’ha fet patir, a ell i a nosaltres.
A ell perquè era conscient de la seva dependència i a nosaltres perquè vèiem que que era un camí sense retorn. Però ja s’ha acabat.
Va tenir la joia de gaudir del seu besnét Otto.
El Marcel·lí ser un home temperamental, molt treballador, un escaló de la nissaga dels Bolets, que encara perviu en el comerç de la fleca que ja fa més de 120 anys que existeix. Tothom el coneixia per la seva natural simpatia i bon humor. Era una de les persones amb més gràcia que he conegut. Els seus acudits, millor dit, la forma de contar-los, era popular a Calafell. Tothom ens l’ha recordat així en els comentaris de condol. Descansa en pau.
L’altra esdeveniment que ha coincidit amb la
pèrdua del meu sogre, ha estat la meva jubilació. Aquest gener vaig complir els
65. Encara no he reaccionat perquè el tràfec de la defunció ens ha tingut
ocupats. Poc a poc ho vaig paint. No, no hi ha cap síndrome . Sóc d’aquells que
preparen la jubilació des dels tres anys.
Puc dir també que, naturalment, m’afecta el fet de deixar
l’ofici que m’ha donat les garrofes, però tinc moltes “sortides” que
em tindran ocupat fins que em mori.
 |
| La meva primera foto de jubilat |
De moment he recuperat l’activitat d'aquest bloc.
Tinc molts temes in mente que aniré
abocant en aquest racó del ciber-espai. Espero que els pocs lectors que hi
entreu no m’abandoneu del tot.
Venen temps molt moguts, social i políticament
i hem d’estar amatents per fer-ne la crònica.
Ens veiem.
7 comentaris:
Pep, rebeu tots vosaltres el nostre condol per la pèrdua del vostre pare, sogre, avi...
El camí de la Vida es inexorable i el saber-lo seguir es vital.
Una abraçada ben forta per a tots vosaltres
Doncs benvingut després del kit-kat.
Tot i que sigui petita, movem una mica la opinió tots els blocaires, així que anem (coi, cada vegada que dic anem em venen esgarrifances)... hmmm, be, deia que anem fent que altres es dedicaran a allò de no fer.
Des de Pineda de Mar i des del record de ja fa més de 7 anys en un hospital de Barcelona, us donem el més sentit condol per la mort del Sr Marcel·li Bolet.
Una abraçada. Mai us oblidarem.
Familia Heras i Serrat
Moltes gràcies a tothom. Maria Rosa, avui venim a pineda a fer teatre.
Gràcies pel teu record.
Enric el nostre camí pot acabar en qualsevol retomb impensat . Cal estar a l'aguait per arribar-hi lleuger d'equipatge.
Una abraçada a tu i els teus
Moltes gràcies pel record.
Recordo jugar a escacs de petit amb el Marcel.li i també l'amistat que tenia amb el meu pare, en Juanito. Quan es trovaben el riure estava garantit. Descansi en pau.
En quan a la teva nova situació exlaboral crec que és una gran notícia pels calafellencs. Tindrem més ocasions de gaudir del teu art i de les teves opinions.
¡Disfruta, Josep!
Pel que respecta a la jubilació, farà un bon grapat d’anys vaig llegir una pintada que deia molt sàviament “La jubilació als 18 d’anys”
Publica un comentari a l'entrada