dijous, de novembre 25, 2010

Petits plaers vitals


A la carxofa bebé
...Avui encara no, no vull que em diguin pedòfil carxofer; però aviat quan et facis gran, et despullaré, et llevaré els teus vels, un a un i quan em mostris la blancor del teu ventre, et faré trossets ...Entraràs a nedar en oli verge bullent i quan tinguis el cos daurat et banyaré amb ous debatuts de gallina quica...Quin orgasme culinari em produeix una truita de carxofa...La teva amargantor suau em posseeix i tanco els ulls mentre et mastego amorosament entre un bany de saliva enamorada . Voldria eternnitzar la teva estansa en la meva boca...És tant éfimer el teu pas! Ja penso en tornar a l'hort a segrestar unes quantes germanes teves i, de nou, entrar en la litúrgia del teu sacrifici.

1 comentari:

Judit ha dit...

Mmmmmmmmm! I què m´en dius d´unes carxofes a la brassa fetes al tros o a la llar de foc?
Pq després diguin que les flors no es mengen!
Petons!!!