L’efecte Zapatero

El tió del "presidente"

La crisi ha fet metàstasi i no ha deixat racó sense empastifar. Construcció, automòbil, atur, comerç, banca, ajuntaments...

Una de les cures, (pegats) que s’han aplicat als municipis, és el que s’anomena “plan Zapatero”.  Amb l’ajut europeu s’han aplicat a l’obra  pública unes injeccions de diners que han mig endegat les estructures globals.  Però no ha estat or tot el que llu.

A molts pobles,  per no dir a la majoria, s’està patint “l’efecte Zapatero”. Hi podríem aplicar el símil bíblic dels “sepulcres emblanquinats per fora...”Al Penedès no en podíem ser pas la flor d’estiu, al menys a Calafell que és on jo em moro cada dia.

El poble és  com aquell veí que sortia ben pentinat, amb brillantina i  perfumat fins els peus però que feia 15 dies que no havia passat per la dutxa.  Calafell ha vist grans infraestructures o projectes, en canvi, per dins el poble està malmès. No tinc lloc per anomenar les mancances més elementals pel que fa a l’urbanisme. Allò que vivim i patim dia a dia. Tenim poblacions envoltades d’obres faraòniques i amb els interiors tercermundistes.

 

No vull assenyalar culpables, és massa fàcil. Diuen que els calaixos municipals estan plens de teranyines. Però no he sentit en cap moment que els regidors deixin de cobrar i, no  obstant, considero molt trist sentir anomenar mils de milions d’euros destinats a l’obra pública i que no en quedi ni cinc per fer cantar el cec de l’obra domèstica municipal. No vull ser catastrofista, però em rebenta sortir de casa i contemplar l’estat del meu pobre carrer de Mallorca. Per això el pescador de pedra que hi enfront fa tanta cara d’emprenyat.