divendres, de setembre 10, 2010

Perdem un altre Mestre


 Joaquin Soler Serrano

“Temps eren temps que mes que bons o dolents han estat els meus i han estat els únics.” (Serrat)

A  casa teníem un RADIODINA, amb l’antena dins d’un got d’aigua. Tenia un ull màgic lluminós de color verd que et marcava la perfecció de la sintonia, fet que no es donava mai.
Com la majoria de veïns d’aquells anys 50-60, jo era un fanàtic de la ràdio. No teníem Tele.
 Amb Bobi Deglané ( a la dreta) un altre mite radiofònic
Competien, entre d’altres, Radio Barcelona EAJ1 (Ser) i Ràdio Nacional d’España.
La veu de Joaquin Soler Serrano era rasposa, greu, seductora, penetrant...era diferent de les veus “correctes”  de locutors  com Juan Manuel Soriano, Federico Gallo, Jorge Arandes, Javier Foz, Miguel Àngel Valdivieso, Bobi Deglané, etc..Companys i competidors seus.
Joaquin Soler Serrano era el paradigma de l’entusiasme, de les ganes de comunicar.
Jo recordo, molt especialment el programa Caspe 6 en òrbita, un magazine esplèndid, i “El gran show de las dos” dels migdies, cara al públic: d’allí hi van sortir conjunts i veus que després van ser molt populars.
Mes tard amb l’arribada de la tele, el seu programa “A fondo”, amb entrevistes a grans celebritats també van ser una referència televisiva en el camp de l'interviu.
En fi, amb ell se’n va una mica de la meva vida i ja només ens podem aferrar als records.
Joaquin, sempre hi haurà alguna estona de la meva vida que retornis a la meva memòria, si més no, aquí tens aquest escrit com un testimoni d’agraïment als bons moments que em vas fer passar en aquella Espanya fosca, dura i perversa de la meva joventut.




1 comentari:

Sonia Mirambell ha dit...

Preciòs, Josep.

Gracies per aquest glop de autenticitat i ternura !