dissabte, de maig 15, 2010

De vegades, a un, l'taca la POESIA. És com una garropassa espiritual.


Mira'm als ulls, necessito la teva mirada. Omple'm els ulls de vida, només tu ho pots fer. La meva mirada és insaciable, cerca  sempre  arreu i més enllà. Tu hi ets i per això et reclamo...Vine. El vent ja mou el mar de blat que ja rosseja, les roselles han ensangonat tot el paisatge... de vegades m'entra la vena poètica, encara que vagi carregada de sucre i triglicèrits.
Amb un camp de gallarets, n'hi ha prou per oblidar l'olla de cadàvers vivents que malden per ser cada dia més estúpids, més fastigosament materialistes. Però l'olla fa xup xup, jo, mentre, em rabejo en el mar del blat suculent que bull, amanit, amb ginesta i roselles.
De vegades apareix la garropassa de la POESIA. Alergia de primavera, alergia  a tot allò que ja sabeu. 

J. Mèlich (Maig del 2010)

1 comentari:

Miquel Casellas ha dit...

una mica de poesia per combatre la rutina sempre ve bé.