dimarts, de març 16, 2010

Com està el pati...

El Sarau, au, au

Ja es veia venir, és la imatge d'un divorci anunciat. Si us hi fixeu, un dels cunjugues treu la llengua. De fet els dos rostres són un poema

A Calafell, que és on jo em vaig morint, a l’ajuntament hi torna a haver “sarau de vetlla” Mentre tinguem aquests músics, la “ballaruga” està assegurada.

Encara som a un any i escaig de les properes eleccions però la fira de les vanitats ja roda. L’ínclit Parera, saltimbanqui polític per excel•lència, ja ha tornat a fer el salt mortal, carpat, amb tirabuixó. El seu soci Sánches, que va pactar amb ell un matrimoni de conveniència, l’ha fet sortir per la finestra amb la cua entre les cames. Un dia caldrà escriure la història completa de l’inefable Parera : “Bon dia Calafell”. Per altra banda, el sr. Rion, rapsode de la política, retòric adepte del dret romà, també ha estat convidat a guillar d’ERC. Massa intel•lectual per un partit tant primari. On aterrarà? Es parla del seu fitxatge per al Sr. Sanchez, per allò d’ ” Erudio procul imperium". Però no s’acaba aquí la cosa. El Sr. Triadó que, com els braus sent la “querencia” cap a ”las tablas” de la casa gran, espera que el Parera aterri per endegar un nou projecte (això de nou és un dir) per a “salvar” Calafell. Mentre tant, l’invisible Romero, entre depressió i depressió, ha restaurat ADMC, sense el Parera i sense alguns dels regidors que van entrar a l’ajuntament sota el paraigües d’aquest partit i ara han abandonat el vaixell, amb L’Àngel Verge al capdavant.

Imatge extreta de http://www.fotolog.com/djtati/5030051
si fas clic hi podràs llegir un bon comentari
 
Mentrestant, al carrer, al govern municipal se li crema la cua amb l’esclat popular anti-POUM. Han intentat avortar la manifestació que tindrà lloc el 3 d’abril, amb mètodes anticonceptius de molt dubtable ètica: Un ple urgent per a acceptar part de les al•legacions, censura radiofònica i defensa de la seva postura amb prepotència i insults a la intel•ligència de la ciutadania: “El poble no ens ha entès”. Això el poder ja ho té. Només són com anyells en la campanya electoral. Així està el pati per Calafell.
Però aquesta no és la crònica definitiva. Hi haurà més terratrèmols i sunamis municipals. L’ambició humana no te fre ni límits. Hi ha qui per seguir manant és capaç d’emular el llegendari Dr. Faustus .
Quan l’interès personal prima pel damunt de l’interés de servei al poble, es perd la vergonya i la dignitat . Ara ha començat el sarau, seguidament, vindrà el ball de bastons.
I, per l’horitzó que entrelluco, la dansa la marcaran “los mismos perros, con distintos collares”.
Fins quan? Qui lo sai? que deia Garibaldi.
L’ajuntament de Calafell té uns llogaters que només el poble els pot fotre al carrer. Però a casa nostra trenquem el tòpic que diu que el veïnat és savi. Potser volem el que tenim. He arribat a pensar que, fins i tot, potser ens ho mereixem; els anyells, mentre tenen pastura, resten en silenci.

3 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

aqui a calafell ja us estreu preparant les municipals seriosament.

Anònim ha dit...

Quina gran veritat, Mèlich.

asahago ha dit...

Interesante radiografía, Melich, y el enlace y su artículo, genial.