Canteu, canteu, canalla...

Independència? No siguem il•lusos

Ara tenim molt calent el cas de les editorials conjuntes que, naturalment aprovo i subscric perquè tot allò que esperoni i emprenyi als del “Centro”, no pot ser dolent. Ara, en aquest camp, com es diu en les novel•les de terror, “Se masca la tragedia”.

Sí sí, ho dic amb tota la mala intenció.

L’actitud d’aquests fòssils del Tribunal Constitucional, amb el beneplàcit dels dos partits totèmics espanyols, pot embolicar la troca del contenciós Catalunya- Espanya, més del que ens pensem. Però no passarà de l’embolic de sempre.

La INDEPENDÈNCIA de Catalunya plana com una nuvolada pel damunt de tot això. Ara diré una cosa que em pot fer molt impopular:

Avui per avui, la idea d’independència és una utopia per als catalans. Per més esforços que hi esmercin els qui organitzen referèndums o consultes, seguint la iniciativa d’Arenys.
I ja veieu, és només una paraula, un paradigma sense cap mena de contradicció: INDEPENDÈNCIA, separació de Catalunya de l’Espanya invasora; així de senzill, així de clar.
No cal perdre el temps amb la INDEPENDÈNCIA, tot és fum de bardisses.
Ep! Jo sóc independentista, deixem-ho clar. Però sé que em moriré sense veure complert el meu somni: “I have a dream...bud, only a dream”.

Sí, sí, és així. Damunt de la pell de brau hi ha un veïnat que se sent català, visceral i racionalment català. Per dir una xifra, potser en som 3, 4, 5 milions, no us penseu gaires; i un altre veïnat que se sent espanyol: un bon grapat més que nosaltres, amb l’afegitó que aquest gran grup té el poder, des del 1714 des dels tems dels rebesavis del “Porquè no te callas”.

Més senzill impossible: Nosaltres volem la INDEPENDÈNCIA i ells no ens la volen donar.
- “És que no ens han de donar res, ens han de tornar el què ja era nostre.”- Aquesta frase és molt bonica, molt retòrica però és un eufemisme que cau de vell.
ETA vol la independència i ha anat més lluny, ho ha fet pel camí de la violència (ells en diuen la guerra) i ha degenerat en una cadena de crims sense cap ni centener...i què? El govern de Madrid mai baixarà del ruc: de INDEPENDÈNCIA “ni hablar” El meu pare, que e. p. d., Em deia sempre que tocàvem aquest tema:

“La INDEPENDÈNCIA ens la va prendre una guerra. Només una guerra ens la pot tornar”.

Això us pot semblar apoteòsic, però és la frase més real que mai he sentit.
Nosaltres: Independència SÍ

Ells: Independència NO “ y punto”

Els referèndums només serviran per fer pinya, fer-nos sentir que som vius però res més. Jo naturalment, si a Calafell es dóna el cas (que no ho crec), votaré que sí però serà com en la resta de Catalunya una manera més de consolar-me.
Com podem assolir la INDEPENDÈNCIA de CATALUNYA?
Amb diàleg, mai. Hauríem d’esperar unes generacions d’espanyols amb un altre ADN.
Qui tingui la resposta que ens la digui. Jo crec que és la quadratura del cercle.I així ens hi podem passar fins a la fi del món que, segons el calendari Asteca, ja la tenim damunt.
Una altra qüestió és si la INDEPENDÈNCIA és necessària i viable en l’era actual. Això ja seria un altre debat.