dimarts, de desembre 08, 2009

Diàlegs per a cronopis

KILL BILL



( cántese sobre la melodía de Viudita de Clicquot, de Sabina)

Tengo un pan de carmín de tus labios marcado en la nuca,
una venda que me ata las manos que te han de buscar,
el pasado apostado al color malvivir de tus ojos
de una ruleta rusa que pierde a negro e impar.
Un pecado que confieso a gritos en cada ocasión,
la palabra precisa que llega cuando nadie me escucha
una cana peinada hacia atrás por el sumidero
de un cuarto de baño sin agua caliente en la ducha.


Renuncié a las orillas mojadas de mi porvenir,
me anudé a la memoria tu nombre por no molestar,
mi cabeza es un frasco de nieve salada de un río
que se funde después de dos besos al lado del mar.


La madrugada no pide perdón,
maldita luna de algodón,
te cambio tus dudas por mi corazón,
si me abres una puerta a tu colchón.


Así que me rindo antes de que se termine esta guerra,
que con mi bandera te has hecho unos guantes de Kill
para que la esquinita de nuestra frontera de humo
suavice con mimo tu piel de Cruella de Bill.

La madrugada no pide perdón,
maldita luna de algodón,
te cambio tus dudas por mi corazón,
si me abres una puerta a tu colchón.

Ramón Rodríguez (Bandini)

L'amic Bandini cada dia m'ho posa més complicat. Arribarà un moment que no el podré seguir. Ara, amb la seva obssessió pel Sabina, mireu quin una se n'ha empescat
Intentaré la rèplica


Plaça de l'Agonia



(amb música de Calle Melancolía)


Com si m’anés desfent, a trossets cada dia
flocs de sang pel carrer, sense colors ni ombres
cristalls que amb sense llum m’escampen la follia
entre ulls i baf de somnis que tornen a les tombes
perquè he perdut els asos d’aquest joc sense trumfos
i quan entro de dins no hi ha ni cel ni sigui
Perquè tots els espectres es perden sense fondre’s
No son més que grafittis plorant psicofonies.
I em cal fugir de sobte sense avisar a l’espia
L’asfalt fuma insolent un “pito” d’hora baixa
És com el llom del brau que ignora l’estocada
Es fon sota els meus peus, catifa que esbiaixa


8413 plaça de l’agonia
Vull mudar-me fa anys i no trobo la via
morta cap a la mort, on la fe ja no em guia
que l’he perdut sirgant a plena llum del dia


L’anunci de neó: game over i tornada,
Insert coing, i de nou cal provar caixa o faixa.
El mirall m’ha oblidat ja no em paga la pena
Ni se sent obligat a tornar-me la imatge.
Ni una ombra de records penjats a la carena
Tots els colors del fosc prediuen mal oratge
I torno a entra de dins cap al mar sense signes
Al Clot faré transbord a la línia negra
Descalç sense petjar mes cristalls ni oriflames
Perquè he de trobar el goig en mig de la tenebra
Aniré senyalant els portals més impúdics
En un joc conegut de fàtues gimcanes


8413 plaça de l’agonia
Vull mudar-me fa anys i no trobo la via
morta cap a la mort, on la fe ja no em guia
que l’he perdut sirgant a plena llum del dia


8413 plaça de l’agonia
Vull mudar-me fa anys i no trobo la via
morta cap a la mort, on la fe ja no em guia
que l’he perdut sirgant a plena llum del dia

J. Mèlich , desembre 2009

5 comentaris:

aura ha dit...

¿Eh?...
Un bon exercici, sí. M'agrada ficar cullerada a lo que m'agrada, tambè enforquillo el que no.
Què voleu que us digui, no hem convenç. Millor sense música.

Una abraçada

Bandini ha dit...

Vale, vale...

"No son més que grafittis plorant psicofonies"

"És com el llom del brau que ignora l’estocada"

"El mirall m’ha oblidat ja no em paga la pena
Ni se sent obligat a tornar-me la imatge"

"Al Clot faré transbord a la línia negra"

Con frases como esas sigo sin poder competir ( en el caso de que existiera una champions league de poetas como nosotros, en chanclas y calcetines blancos). Sobretodo con la última, que me ha llegao mu a los adentros.

iklse ha dit...

oh!!! hacía tiempo que no leía una entrada tan a lo Sabina..., me ha encantado.

Saludos.

el Mèlich ha dit...

Iklse
Si tarareas estas letras tendràs un nuevo Sabina, inèdito.
Pruèbalo.
Gràcias por tu visita.
Mèlich

Blog de Segur ha dit...

Hola.
Perdón por el off-topic, pero si quereis alucinar del todo, mirad ésto

http://segurdecalafell.blogspot.com/2009/12/como-en-tiempos-de-franco.html

y si quereis enlazar elvideo en vuestro blog os lo agradeceré porque es una vergüenza lo que ha pasado en el pabellón esta tarde.

Vais a flipar, os lo seguro.

Saludos.

Nevot