Rovellons

El rei

Encara no he menjat rovellons. Pràcticament ni els he vist. No és any de rovellons, almenys fins avui. Sí, ja sé que em direu que se n’han trobat. Però no com en altres anys. Potser després d’aquestes pluges, si el sol escalfa una mica el bosc, se’n faran.
Quan parles amb els entesos, que en són molts; surten noms de bolets per a tots els gustos. Hi ha qui diu que el millor és el cep, hi ha qui diu el fredolic, el moixernó,  el pinatell, etc..Al meu poble, que és indret de rovellons, el millor és el que dona el nom genèric a aquest preciós bolet vermellós: el Rovelló (Lactarius, sanglifuus, vinosus, deliciosus, etc..). A mi és el que m’agrada més. Tant el vermell com el vinós que es troba, habitualment, entre les alzines i els brucs.                                                       
Una espècie que per aquí no apareix és l’anomenat mataparent, semblant a la mocallosa, i el pebràs que és com un rovelló blanc. Una curiositat. Ara que vaig ser al sud de  València, em van dir que, a la Vall d'Albaida, a tots els bolets, de forma genèrica,  en diuen pebrassos.
Per a mi, i em sembla que per a molta gent, el rovelló és el bolet més important, el rei. De fet, en les nostres contrades en diem “Anar a buscar rovellons” i no “a caçar bolets", com diuen els pixapins de TV3.

Tinc el “mono” del rovelló i no n’he trobat ni a la plaça. Hi ha anys que en venen a carretades, de la Rioja, de Sòria, dels Pirineus i fins i tot de països de l’est. Aquest any encara no n’he vist.

El Mataparent

Una bona graellada, de rovellons amb all i julivert, feta amb amor, a mi em fa oblidar la carn o la botifarra.

Quan se’n facin, un dia, us convidaré a menjar coca de rovellons. Us hi podríeu morir de gust. Tot un orgasme culinari.