"...Y en el 2000 también..."

Cróniques de veïnat

CAMBALACHE   (feu clic)

Ho deia  Enrique Santos Discépolo i en Gardel ho cantava.
"Que el mundo fue y será una porquería,
ya lo sé;
en el quinientos seis
y en el dos mil también;
que siempre ha habido chorros,
maquiavelos y estafaos,
contentos y amargaos,
valores y dublés..."

Rumors

 “Sabeu que m’han dit”? “Corren rumors...” “En vols saber una de nova?” “Hi ha notícies...”

Són frases habituals que el veïnat fa córrer quan ha d’esventar els rumors que no porten els diaris.
Aquests rumors corren pels carrers com un virus i es van escampant sense fre. Cada nou “infectat” hi afegeix quelcom de la seva collita, ho fa córrer, i embolica que fa fort.
Sota el paraigua mediàtic dels esdeveniments nacionals, hi ha una vida quotidiana que no té res a veure amb el cas Gürtel, el cas Pillet del Palau de la Música o amb els escàndols de Mallorca. És un món diferent, és la vida dels municipis petits, on tots ens coneixem.
Als pobles és més difícil que surtin noms i notícies concretes quan es tracta de criticar i denunciar fets negatius. La gent té por o, com diuen els més moderats, prudència. I només funcionen els rumors i els anònims.
Sempre acabem en el mateix pou: “ Tot això ho fan amb els nostres diners”, “ tots són iguals”, “ no n’hi ha un pam de net”. I ens limitem a passar-nos la pilota dels uns als altres mentre els oportunistes van campant i fent de les seves (fart de llop, com deien la gent de mar).

Des que sóc Calafell que sento parlar malament dels de la Casa de la Vila. Abans i després de l’arribada de la Democràcia.

Però clar, només són rumors.

• Membres de la brigada treballant a la vinya de l’alcalde.
• Cobrament de comissions de sota mà.
• Ambulàncies de vacances a Andalusia.
• Telèfons eròtics i conferències maratonianes, pagant l’ajuntament.
• Gent que entra a les llistes electorals a canvi d’un lloc de treball, amb bon sou.
• Suborns immobiliaris, influències, concessions il•legals.
• Contracte d’individus que estan subjúdice.
• Sicaris per amenaçar a qui fa denúncies.
• Represàlies a qui no pensa com els qui manen.
• Acomiadaments improcedents.
• Regidors que col•loquen a l’ajuntament els seus familiars amb tota impunitat.
• Assessors forasters, llogats per ajudar el partit que ha fet figa en altres municipis.

“Tots són iguals” “Tots fan el mateix” “Això és intolerable” “No hi ha dret” és l’únic que sabem dir...i aquí s’acaba la pólvora.
 L’ajuntament és la nostra passió, el nostre pecat, l’ull de poll del poble. El més collonut és que a tota aquesta patuleia que maleïm i critiquem, els hi hem posat nosaltres allà a dalt, sota el castell. I molt probablement, en les properes eleccions, hi tornarem a estibar els mateixos que tenim ara, amb minses excepcions.

 Es pot ser més ruc? I diuen que el poble és savi. Quin poble? On és? que vull comprar-ne un tall per a posar a l’olla.

 I no és Calafell l’únic municipi que viu així. No, no, és una síndrome general. Només cal que doneu un tomb per uns quants quilòmetres a la rodona. No diré noms, ja estic prou mal vist a Calafell, només em faltaria que no pogués sortir del municipi. Però si llegiu les cartes i la secció d’opinió del Diari del Baix Penedès, em donareu la raó.

 Quan escolto, en les tertúlies, debats sobre el cas Bitllet, el del Camps o similars, tothom coincideix en dir que “hem de fer net”.

Penso que a Calafell també s’hauria de fer net. Però, com en el cas del cascavell del gat, qui serà el maco que li ho posi?

Ara ja es remena el trasbals de la campanya electoral. Falta més d’un any i la gent ja fa quinieles. La ventada fa moure els rumors com fulles seques.

El Parera ha trencat amb el Romero (“Cria cuervos...”) i festeja amb el Triadó, El Rion s’ha quedat sol i cerca equip. Al Sánchez se l’hi ha detectat el “càncer Romero” (Expressió seva) però el té controlat, i noms molt importants  de Calafell apareixen fent la papallona en el jardí d'alguns partits...i que volti la Pepa, com diuen a la Botifarra.
 Vosaltres creieu que farem net?

 Recordo les darreres paraules d’un dels candidats en aquell simulacre de debat (?) que hi va haver bans de les eleccions passades: “Prometo que, si arribo a ser alcalde, acabaré amb els “amiguismes”” . És alcalde i els amiguismes encara hi són, només han canviat de nom.