O juguem tots...

No és això Sr. Pujol

El dijous passat ja vaig escriure una entrada titulada “y en el 2000 también”, (paraules del tango Cambalache), que tenia els rumors com a tema central.
Sempre que he denunciat, criticat o opinat sobre afers polítics ho he fet exposant les raons, tant subjectives com vulgueu, però raons, que provocaven els meus comentaris. Mai he escrit sense estar ben segur del que deia, sense contrastar o verificar els fets. Perquè, si no es poden fer denúncies fiables, més val callar.
És fàcil llançar fal•làcies a tort i a dret esquitxant a tot déu i després amagar la mà, traïdorament.
En més d’una ocasió he dit que a aquells que denuncien sense fonaments, també se’ls hauria de castigar.
El sr. Jordi Pulol, Honorable ex president de la Generalitat, va fer unes declaracions que, a mi personalment, em van indignar.

Com podeu comprovar, en aquest fragment del programa Àgoradel canal 33, amb l’ambigüitat que sempre l’ha caracteritzat, Jordi Pujol diu que si ell parlés sortirien coses que fan ferum.

L’afirmació és més seriosa del què sembla a primer cop d'orella.
Aquesta ferum d’on ve? Del seu partit, d’altres grups polítics, d’institucions?
Quan diu que no és convenient aixecar la catifa, vol dir que accepta que a sota hi ha merda.
No sr. Pujol. Aquí, o joguem tots o estripem les cartes. Aquesta política de callar per no rebre, i amagar el cap sota l'ala, ja la coneixem. I si diu que, si convé que parli, parlarà, doncs ja pot començar. No val llençar la pilota i que l’agafi qui vulgui. Vostè aquí, amb tots els meus respectes, va fotre la pota fins l’engonal, ai! els anys no perdonen.
S’han d'explicar els fets amb noms i cognoms. O del contrari provoquem el tòpic maleït de “Tots són iguals”. I aquí està el mal. Posar en un mateix cove la gent honesta i els pillets.
És l’hora de denunciar tot allò que sabem. Nom per nom i lletra per lletra.

I seguint aquest mateix fil, he d’estirar les orelles a l’autor o autora del bloc Calafell 2008 quan diu, en el seu article NIT D’INSOMNI, entre d’altres coses:

“...A Calafell algú tindrà repentinament el seu futur enfosquit. Abans seia a la poltrona del govern amb mirada desafiant per a la resta dels mortals, avui i segurament degut als esdeveniments com l'enésima trama de corrupció descoberta pel Superjutge Garzon, tindrà la gola seca i ni la sal.liva podrà enpasar-se. Només pot fer que pregar perque ningú s'enrecordi d'aquest municipi i el senyali al mapa per a començar les investigacions...”

(Si entreu en el bloc, aquí al costat hi ha l’enllaç, podreu llegir l’article complert)

Qui és quest “algú” que “seia a la poltrona del govern amb mirada desafiant”. Deu tenir nom i cognoms no? Perquè no els dius?
Ja pots estar segur/a que si aportes proves i ho fas arribar al Garzón, demà ja tens la Guardia Civil aquí.
Has de saber que el fil del cas de Santa Coloma, va sortir a EU, en un paradís fiscal.
Hem de ser més seriosos i actuar amb honestedat o callar. Perquè amb rumors com aquest, prejutgem a d’altres polítics que no tenen res a veure amb la corrupció.
Jo estic segur que “no tots són iguals”.