divendres, d’octubre 30, 2009

O juguem tots...

No és això Sr. Pujol

El dijous passat ja vaig escriure una entrada titulada “y en el 2000 también”, (paraules del tango Cambalache), que tenia els rumors com a tema central.
Sempre que he denunciat, criticat o opinat sobre afers polítics ho he fet exposant les raons, tant subjectives com vulgueu, però raons, que provocaven els meus comentaris. Mai he escrit sense estar ben segur del que deia, sense contrastar o verificar els fets. Perquè, si no es poden fer denúncies fiables, més val callar.
És fàcil llançar fal•làcies a tort i a dret esquitxant a tot déu i després amagar la mà, traïdorament.
En més d’una ocasió he dit que a aquells que denuncien sense fonaments, també se’ls hauria de castigar.
El sr. Jordi Pulol, Honorable ex president de la Generalitat, va fer unes declaracions que, a mi personalment, em van indignar.




Com podeu comprovar, en aquest fragment del programa Àgoradel canal 33, amb l’ambigüitat que sempre l’ha caracteritzat, Jordi Pujol diu que si ell parlés sortirien coses que fan ferum.

L’afirmació és més seriosa del què sembla a primer cop d'orella.
Aquesta ferum d’on ve? Del seu partit, d’altres grups polítics, d’institucions?
Quan diu que no és convenient aixecar la catifa, vol dir que accepta que a sota hi ha merda.
No sr. Pujol. Aquí, o joguem tots o estripem les cartes. Aquesta política de callar per no rebre, i amagar el cap sota l'ala, ja la coneixem. I si diu que, si convé que parli, parlarà, doncs ja pot començar. No val llençar la pilota i que l’agafi qui vulgui. Vostè aquí, amb tots els meus respectes, va fotre la pota fins l’engonal, ai! els anys no perdonen.
S’han d'explicar els fets amb noms i cognoms. O del contrari provoquem el tòpic maleït de “Tots són iguals”. I aquí està el mal. Posar en un mateix cove la gent honesta i els pillets.
És l’hora de denunciar tot allò que sabem. Nom per nom i lletra per lletra.

I seguint aquest mateix fil, he d’estirar les orelles a l’autor o autora del bloc Calafell 2008 quan diu, en el seu article NIT D’INSOMNI, entre d’altres coses:

“...A Calafell algú tindrà repentinament el seu futur enfosquit. Abans seia a la poltrona del govern amb mirada desafiant per a la resta dels mortals, avui i segurament degut als esdeveniments com l'enésima trama de corrupció descoberta pel Superjutge Garzon, tindrà la gola seca i ni la sal.liva podrà enpasar-se. Només pot fer que pregar perque ningú s'enrecordi d'aquest municipi i el senyali al mapa per a començar les investigacions...”
(Si entreu en el bloc, aquí al costat hi ha l’enllaç, podreu llegir l’article complert)

Qui és quest “algú” que “seia a la poltrona del govern amb mirada desafiant”. Deu tenir nom i cognoms no? Perquè no els dius?
Ja pots estar segur/a que si aportes proves i ho fas arribar al Garzón, demà ja tens la Guardia Civil aquí.
Has de saber que el fil del cas de Santa Coloma, va sortir a EU, en un paradís fiscal.
Hem de ser més seriosos i actuar amb honestedat o callar. Perquè amb rumors com aquest, prejutgem a d’altres polítics que no tenen res a veure amb la corrupció.
Jo estic segur que “no tots són iguals”.

4 comentaris:

Trini ha dit...

Hola Mèlich!
Quants dies, eh?
Felicita al teu menut de part nostra, encara que tard.

Quant a l'avi Pujol..., sincerament..., tota l'estona de l'entrevista vaig tenir la sensació d'escoltar un avi repapiejant. Em va saber greu i me'n sap, d'escoltar i veure gent que, en algun dia van ser grans referents d'ideals i líders de masses, fent el pena d'aquesta manera.

El resum de l'entrevista el tenim en un refrany ben arrelat dintre del nosre costumari de gent de vora mar: "la merda i el peix menut, com més se remena, més put"
I això seria tolerable que ho diguessim tu o jo, però personatges que viuen en un altre status o nivell social, doncs no queda bé, la veritat.

I ja posats..., què en penses de l'espectacle "dels emmanillats de Madrit"? Una mica més "en vertical", però m'ha fet pensar en la detenció del Vaquilla. I mentres, els Millet, de mariscada en mariscada...

Ai! Uns tants i d'altres tant poc!

:)

Miquel Casellas ha dit...

tenen por, crec jo

Trini ha dit...

Arrodonim el post?

http://www.youtube.com/watch?v=BFMbPv1b3HY

kalimera ha dit...

Los comentarios de Pujol creo que nos indignaron a cientos de catalanes,pero no los hizo por aquello de que la edad no perdona...pues a mi me sonaron igual que los que hizo Artur Mas y Maragall y lo del tres por ciento...Si ese dia no hubo un escandalo en Cataluña ,ya no lo habra nunca,se hablo de hacer una comision de investigacion,de hacer un sin fin de cosas,pero lo unico que se hizo fue el silencio....lo mismo que ocurrira con las declaraciones del "zorrillo" del Pujol....

por otra parte Melich de felicito por pensar que "todos no son iguales"....yo mas bien pienso que la corrupcion es como la gripe, que los hay que "pillan" mas fiebre que otros.

O tal y como me decia un vecino jubilado que era uno de esos andaluzes tan "resalaos",pues el buen hombre siempre me decia "chikilla!! tienes que votar al que menos robe"