dimarts, de setembre 29, 2009

Com vull ser quan sigui gran

Si teniu una horeta per aprendre:



Aquest home honorable amb tot el sentit de la paraula, sense eufemismes, ens imparteix una lliçó de saber parlar, d'honestedat, d'entrega a una poble i a uns ideals, sense esquerdes, sense embuts.
Si als 91 anys jo pogués ser com l'Heribert Barrara, només una molla, una engruna , una guspira d'aquest home, em sentiria gratament recompensat en la meva vida.
Quan estem voltats de tantes corrupcions, de tanta mediocritat, de tants politiquets de via estreta, escoltar gent com l'Heribert és rebre una alenada d'aire fresc a la ara.
No us perdeu aquest document. A mi em va semblar curt...
Especialment, el cant que fa als qui som políticament incorrectes.

Vídeo que es pot trobar al web del canal 33 de tv3

6 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

Si de gran vull fer informes per la Xene de qualsevol cosa

Carme Rosanas ha dit...

Doncs sí... jo també m'hi apuntaria... quin gust sentir-lo. 91 anys! Quina claredat de cap i com s'explica de bé, com sempre vaja! I diu coses que ningú s'atreveix a dir. Veritats com temples! Vaig veure el programa començat ara recuperaré el tros que em va faltar.

Blog de Segur ha dit...

Saber envellir, així de senzill i de difícil. Amb la saviesa i la experiència poden dir el que altres no gosen.
Em recorda a Joan Ortoll (primer alcalde democràtic de Calafell) quan deia fa poc coses com ''ara només volen guanyar diners i treballar poc''.

Harto de demagogia barata ha dit...

Blog de Segur, pregunta algun día por ahí (si tienes ganas) cómo se cobraban el servicio público algunos alcaldes de la dictadura, incluidos los que, por oportunismo, se reciclaron a la democracia. Que no cobrabran sueldo, pero se lo cobraban suficientemente. También esos que, por conveniencia, estáis poniendo en un pedestal.

el mèlich ha dit...

Blog de Segur.
No és or tot el què lluu. Si jo t'expliqués...He viscut en car i òs la Dictadura i això que ara en diem "Democràcia".
No tot és "saviesa de l'edat", més aviat és oblit voluntari en la senectut.
Però deixem tranquils els vells. Viuen del passat i no s'enteren del present.Jo, aviat també començaré a fer el llit al Dr. Altzeimer (O com collons s'escrigui).
És per això que les excepcions com l'Heribert Barrera, són dignes de ressaltar.
T'aconsello que repassis el Retruc.
Una abraçada
J. Mèlich

Harto de demagogia barata ha dit...

Mèlich, si tens quelcom per fer-nos arribar, el correu és blogdesegur@gmail.com; gràcies per qualsevol aportació.

A "Harto de demagogia barata": No es por desprecio, es que no hablamos con desconocidos así que no respondemos a anónimos vestidos tras un pseudonick ni en nuestro blog ni en ningún otro.