Article publicat al Diari Baix Penedès 10/09/09

Cròniques d’anar per casa

“I tiro porque me toca”

                                                            J. Mèlich     

Admiro la valentia de l’amic Albert Solé en l’article  d’opinió del passat dia 4 en aquesta secció del Diari. I dic valentia perquè surt d’una persona que és regidor d’un consistori (El Vendrell) i contractat (no sé si funcionari seria escaient) per un altre ajuntament (Calafell), en tasques de la Regidoria de Cultura.  He considerat, per tant, l’article com un bon examen de consciència ja que parla amb coneixements de causa. Perquè ell es considera un polític quan escriu en primera persona del plural i perquè veu des de dins el què molts polítics sembla que ignorin: “…amb tota aquesta rèmora, la política i els politics anem perdent la confiança dels ciutadans…” 

L’Albert Solé que, normalment, es distingeix per la seva mesura i prudència en els comentaris, aquesta vegada m’ha sorprès perquè aboca el carro sense gaires contemplacions: “....¿ No seria hora que per accedir a determinades responsabilitats calguessin uns coneixements mínims que s’haurien d’exigir al ciutadà que es presentés a les llistes per ocupar aquets llocs de responsabilitat?...” Això Albert, seria anticonstitucional. Per manar, segons la “Carta Magna Espanyola”, amb una  O i un got, n’hi ha prou.

Després fa un cant o un prec a la reforma de les lleis electorals, a les llistes obertes, en fi, a la revisió de moltes pràctiques partidistes que ja han quedat tan obsoletes com els mateixos polítics que malden per no perdre el poder. Reforma de la Constitució? Em sembla que el seu company de partit, Sr. Zapatero, no està per aquesta labor. 

És valent i s’ha posat en terres perilloses. Si  demana foragitar els xoriços (sic) i els analfabets de la nostra política, és perquè dona per fet que aquests existeixen. I es poden enfadar. Ho estic vivint en pròpies carns.

L’Albert ens diu: “...Subscriure llistes amb persones que tinguin o hagin tingut experiències en el món del treball i no persones que cerquin el seu treball i modus vivendi en l’escena política perquè han estat incapaços de fer res més i van saltant per diferents càrrecs polítics com si juguessin al joc de l’Oca...”

Si s’ha inspirat en Calafell, l’ha clavada fins al nus. Només hi manquen els noms i els cognoms. No  sé  pel Vendrell quin pa s’hi dona. Però encara hi ha un altre perill: Que li passi com a mi, que sovint parlo dels “saltimbanquis” i els “titelles” polítics i, aleshores, algun regidor analfabet integral, li digui que és un caradura i un poca solta. I algun altre manaire, no tant analfabet, que li feia la “gara-gara” quan era a l’oposició, ara  li negui la paraula.

Per tant, amic Albert, la meva admiració per la teva gosadia, la tens garantida. Faig també meu tot el què has escrit. Però des de la impotència, t’he de fer saber que ho tenim pelut i si no, esperem les properes llistes de candidats a les municipals (Los mismos perros...) per ratificar, una vegada més, que estem predicant en el desert. El Joc de l’Oca és al poder. Tu i jo, si no ens agrada, podem girar  el tauler i jugar al Parxís (en mato una i en conto vint) per anar-nos integrant amb els xinesos.