dijous, d’agost 27, 2009

Tempus fugit

Comiat al club de Gourmets de Calafell " Collita del 84"

Tots els comiats solen ser tristos, o si més no, amb un gran regust de nostàlgia.

Aquest any 2009, ha desaparegut una entitat singular, de les poques que hi havia a Catalunya.

L’any 1984 va néixer el Club de Gourmets de Calafell "Collita 84"

Vaig tenir l’honor de compartir la seva fundació amb un grup d’entusiastes amants de la bona taula que ens trobavem per esmorzar al Bar El Bot.

Dels qui formàvem part d’aquella primera "fornada" alguns vam abandonar l’aventura i d’altres de nous van consolidar aquest col·lectiu fins aquest any en què es complia el vint-i-cinquè aniversari. Pels Gourmets hi va passar molta gent. No poso noms per no oblidar ningú.

Tempus fugit, deien els clàssics. Naturalment el temps no perdona. Uns quants es van quedar pel camí com el nostre malaurat Ramon Domènech (Pitxurri) que des del primer dia, va ser l'alma mater del grup.

Cada dijous feien un sopar que el cuinava un dels membres del club de forma rotatòria. El local definitiu estava al Carrer Mallorca de la Platja de Calafell. Els primers sopars es van fer en un local del Carrer Dr. Dachs.

En els primers anys, de forta embranzida, es feia una sortida anual a un restaurant d’alta categoria de qualsevol part del món. Un any van visitar Nova York, un altre París, Madrid etc...

Els estatuts dels gourmets eren molt masclistes. A la seva seu no hi podien entrar les dones a les quals se les convidava una vegada a l’any, per Nadal.

També hi havia el costum de convidar algun amic aliè a l’associació o persona destacada del món de la cuina.


Una bona representació dels Gourmets en una visita a les Caves Freixenet. d'esquerra a dreta: Vicenç Mañé, Josep M. Romeu, Ramon Diaz (Sube i Baja), Marcel.lí Bolet, Josep Romeu (Iepo), Josep Sans, Pere bonet (copropietari de Freixenet i soci del club), Antoni Artigas i Jordi Pallejà (Xona). Acotats: Joan Pàmies, Ramon Domènech (Pitxurri), un desconegut i jaume Urpí. Era el Setembre del 1985

No ve al cas ara i aquí especular pels motius de la desaparició del club. Tot en aquest mon té un principi i una fi...com la vida mateixa.

Aquest és un breu testimoni d’homenatge a una singladura gastronòmica que va tenir molt de ressò a Calafell.

El meu sogre el Marcel.li, que va ser el seu president tots els anys d’existència dels gourmets contempla aquesta fotografia testimonial i no pot amagar una llagrimeta que li llisca sense permís


2 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

una pena que passi

Mariano José (de Larra, por supuesto) ha dit...

Vaya, señor Melich, un progre intelectual como usted de fundador de un club machista... ¡Qué estampa tan deliciosa!