dijous, de juliol 16, 2009

Opos (2)

El meu testimoni sobre els endolls.

Jo també he estat víctima de la política de l' "endoll". O sigui que la cosa no és pas d'ara. Som hereus d'una civilització corrupta, des de la nit dels temps. Millor dit, la corrupció deu formar part de l'essència humana. En la dictadura franquista, questa costum de la recomanació i les influències, es va potenciar i avui encara hi ha restes d'aquest podrimé que s'anirà prodigant al llarg del temps...Vegeu la meva vivència jovenil en el cas d'un beca d'estudis.

És un fragment del meu llibre L'Argentera...quan anèvm amb avarques (què espereu a comprar-lo?)

És un fragment del capítol XIII (Retrats al natural) on parlo de M. Salvador Ramón, rector del poble.

"...Davallant al pla social, puc il·lustrar amb una anècdota, les trifulgues de mossèn
Salvador amb aquell brivall de tretze o catorze anys que gosava plantar-li cara.
A desgrat del meu pare, que desconfiava de tot, vam demanar una beca d’estudis
per la via del sindicat, llavors era "l’Hermandad Sindical de Labradores y
Ganaderos". Jo havia de començar segon curs de batxiller. Per assolir la beca, vaig
haver d’examinar-me a Tarragona, a l’Institut Martí i Franquès, que aleshores era
a la Rambla Vella, un edifici que havia estat convent dels franciscans, em sembla,
de gran claustre enrajolat amb pou al centre.
Vaig fer un examen impecable.
De geografia em va sortir “Galicia, provincias, comarcas y ciudades”, que encara avui
us puc cantar “de carretilla”. De les altres matèries, me n’he oblidat. Però ho vaig
fer per treure excel·lent. Hi havia cinc-cents opositors i, com el pare deia, “sí, sí,
per a tu seran aquests quartos”. No me la van concedir. Després de rebre la notificació,
un dia al vespre, trist i amb l’orgull per terra, arribo a l’abadia. Mossèn
Salvador, vorejat dels seus “patges”, ja m’esperava. Amb aquella tàctica que diu que
la millor defensa és un bon atac, m’endinyà un "rapapolvos" que va ser tot un espectacle
per als presents. Em va abocar que havia fet un examen impresentable, que
no havia respost a la meitat de les preguntes i que no tenia vergonya. A més, em va
dir que la senyoreta Gonzàlez, aleshores mestra del poble, havia vist l’examen i
n’era testimoni.
Aquesta senyoreta volia justificar el fet de la seva influència a Tarragona, per
donar la beca a una xiqueta del poble, l’Àngela Minguet, alumna seva. Aquí no
discutiré si se la mereixia o no, perquè era una bona estudianta.
Però, com que elMèlich en aquell temps ja els tenia ben posats i li agradaven aquests marros, es va treure una sorpresa de la butxaca que va rebentar tot el “tinglado”. Mosquejat pels
mals auguris del pare, jo ja anava preparat. Havia calcat tot l’examen amb els
sistema del paper carbó Kores, de màquina d’escriure, en uns folis que portaven el
segell de l’Institut, què us pensàveu que em mamo el dit? Quan vaig tirar els folis
damunt la taula hi va haver lipotímia general. La sang va desaparèixer d’aquella
cambra. És la vegada que he vist més alterat un capellà... "

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Mèlich,

ja t'has assabentat que ha rodat un cap històric a Calafell Ràdio? Vicenç Soler, col·laborador des de fa 23 anys, ha estat expulsat de la programació. Com sembla que ja és norma a aquella casa, l'han acomiadat a la francesa. S'ha assabentat que el seu programa desapareixia quan ha vist la nova programació.

Ja és trist que una relació tan dilatada acabi. Però que acabi així... Quin agraïment i quina sensibilitat! Li farà algú algun homenatge i correrà llavors l'Ajuntament a sumar-s'hi?

Miquel Casellas ha dit...

aixo es molt normal.

Miquel Casellas ha dit...

Aixo sempre s'ha fet. la democracia nomes es pels ignorants.

Sonia ha dit...

Sí que eres ja de ben petit un xiquet eixerit, saben molt de greu aquestes coses, injustícies al mon n'està plegat!

Mariano José (de Larra, por supuesto) ha dit...

No se esfuerce, señor Anònim, que el grupito de blogueros que convirtió en héroe al señor Ramón Aurora, ya considera más que amortizado el tema de Calafell Ràdio.

Ahora tienen otros temas con los que presionar para buscarse puestos en listas electorales (incluidas, claro, las del actual gobierno, al que tanto critican).

Basta con ver cómo ahora fingen que no conocen al señor Aurora cuando éste les pasa por el lado.

Mariano José (de Larra, por supuesto) ha dit...

Releyendo esta entrada, se confirma el afán desmesurado de protagonismo del señor Mèlich (eso de señor es un decir). En fin, parece como si la entrada anterior hubiera sido escrita únicamente para dar pie a introducir esta película-batallita de hace taaaaaantos años, que vayan ustedes a saber si no será inventada.

Está claro que Mèlich no sabe vivir sin ser el niño del bautizo, el mozo de la primera comunión, el novio de la boda...

Montse ha dit...

El meu pare sempre m'ha dit: "Nena, si no t'interessa, no et fiquis".
Això també s'ho tindria que aplicar més d'un dels que escriuen als blogs; que tots sabem que són la percepció de l'autor.
També s'ha de dir que tothom es lliure d'opinar sobre el que escriuen altres però no vagis a criticar a ningú a casa seva ( aquesta és una altra de les frasses del meu pare!).

Montse ha dit...

L'última entrada va pel Sr. de Larra; per si no queda clar.

Mariano José (de Larra, por supuesto) ha dit...

Señora Montse (que uno supone que es lo mismo que decir señor Mèlich):

¿Sabe que decía mi tía la del pueblo? Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. El autor de este blog se pasea por casas de terceros dando lecciones de moral y de un montón de cosas, a veces de forma francamente maleducada.

Quien se sitúa en un plano tan elevado, por llamarlo de alguna forma, no está exento de críticas. En su propia casa, claro, dado el poco respeto que tiene por las casa ajenas, en las que se mete, tanto si le interesa como si no.

Trini ha dit...

XDD Típic!

Com que "la cosa" va de refranys..., passant olímpicament dels darrers, perquè fa calor i em canso..., tant pel teu cas, com pel de la noble, dolça i eficientíssima A., al meu poble us dirien: "Allà on vagis, dels teus n'hi hagin!"