dimecres, de juliol 15, 2009

"No ha superat l'entrevista"



Es convoquen oposicions, ara en diem “opos” per accedir a un lloc especialitzat de l’ajuntament.

A s’hi presenta. A té una carrera universitària amb notes brillants i ha exercit el càrrec en una institució forana. Li interessa la de Calafell per obvies raons. Viu aquí.

Fa els exàmens i obté la nota màxima. Entra en la selecció final on només hi ha arribat tres. Passa la prov. Rep una notificació on se li comunica que no ha estat seleccionada.

Que el lloc de treball l’ha guanyat una de les dues persones finalistes restants.


A te un gran disgust.

Però no tan sols l’ha disgustat el fet de no assolir el lloc, sinó les raons que li han donat : NO HA APROVAT L’ENTREVISTA .

A em diu que això és indignant. Que va respondre a tot el que se li va demanar i que la persona que la va entrevistar no dominava el tema ni sabia com plantejar les qüestions a l’hora de la conversa. En resum, que aquesta persona no hauria superat una entrevista. Jo conec A i puc dir que té una facilitat de paraula, i una amenitat en les seves converses, que molta gent envejaria.

Fins aquí l’anècdota.

Ara ve el raonament. No és la primera vegada que em diuen que el tema “entrevista” és el tripijoc que s’han inventat per filtrar l’accés als llocs de treball.

Com que “ l’endollisme” va una mica vigilat (a Calafell no gaire), sempre es reserven una situació “legal” per a col·locar gent. I s’han inventat el pas per “l’entrevista” (Legalitat no vol dir moralitat). Aquí ningú pot reclamar res, si l’opositor/a no passa l’entrevista, cap a casa, i a veure qui pot replicar.

Estic segur que si a molts dels nostres manaires se’ls fes una entrevista per accedir a les llistes electorals, ben pocs passarien, si no fossin endollats.

El cascavell del gat és: ”qui els hauria d’entrevistar?”

A, no obstant, diu que els perdona, malgrat que, saben el què es fan.

Per acabar, demanaria que us estalviéssiu el tòpic: “això és una excusa de mal pagador, ningú sap perdre”. Us puc dir que A no necessita excuses i que té un bon futur de treball.

5 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

Un any a calafell van convocar opos per treballar a la radio i van agafar a una persona que tenia un curset de radio i van aparcar amb una que era periodista formada amb carrera i tot. Jo crec que la gent ja està farta que li prenguin el pel. L'entrevista és una de les coses més surrealistes que s'ha pogut inventar. No cola. No cola

Carme ha dit...

Tristament... ni per un moment se m'ha acudit que fos una excusa de mal pagador de la persona que ha perdut... estic segura que hi ha un munt d'irregularitats o d'il·legalitats disfressades, en aquestes coses. N'he sentit a dir tantes!

fanal blau ha dit...

És que quan entra la "subjectivitat" ja hem begut oli...Com diu en Miquel Casellas, sovint són surrealistes...

Sonia ha dit...

Sí Miquel, la gent està farta, però de la indignació individualitzada no passa..., en quant es tracte d'un tema que no toca de a prop, en general els ciutadans "passen", i res no passa d'aquí i... a per un altre!
El desencís es tant gran, per allò de que surten uns i venen d'altres que ho fan igual o pitjor... aquesta sensació està molt arrelada, i sobrada de raó!Es una llàstima!

el mèlich ha dit...

Sí Sònia, és la impotència davant d'una realitat que no té solució.

Només et consola que arreu passa el mateix, en més o menys mesura. Només cal llegir les cròniques internacionals de polítics corruptes.
Ja et dic que és l'essència humana. La traïdoria, els endolls, els anònims, la hipocresia, les enveges, el terrorisme i tantes altres "virtuts" que fan dels humans uns éssers tant peculiars.
Potser el món no pot rodar d'altra manera.
l'honestedat i l'honradesa són els escassos contrapunts a tanta maldat.

Salut!
J. Mèlich