Des de cal Sr. Roca

De la mateixa manera que m’agrada la micro-història, també sento una afecció especial per la micro- literatura, l’art del grafitti o la música al carrer. En fi, totes aquelles manifestacions culturals, o pseudo-culturals, si voleu, anònimes, que mai guanyaran un Nobel o un Principe de Asturias.

En anteriors entrades, ja vaig tractar el tema dels artistes del grafitti que, per cert, podem admirar en les parets de l’estació perquè ja n’hi ha de nous, alguns d’ells de gran qualitat.

Avui faré referència a la literatura dels lavabos.

Des de sempre i arreu del món, aquestl indret imprescindible, on ens alliberem de les nostres impureses biològiques, ha estat un lloc acollidor d’artistes de tota mena.

Des de l’escola fins a la universitat i des dels bars fins a les discoteques, les parets dels W.C. han estats sales d’exposició de la gent inspirada.

Al llarg de la vida, n’he col·leccionat uns quants que avui us exposaré per si voleu somriure una estoneta.

N’hi ha que són molt comuns i grollers, escatològics i amb poca grcia , que totom coneix. Però n’hi ha que són molt inspirats.

“Si tu mierda es pintura

Y tus dedos son pinceles,

Pinta el culo de tu madre

Y no pintes las paredes”

*

Cagueu, feu-vos pets

però no embruteu les parets

*

“En este lugar tan severo

Donde habita tanta gente

Hace fuerza el más cobarde

Y se caga el más valiente”

*

En la part baixa, a ran de terra de la porta d’un wàter, amb lletra molt, molt petita:

“”Que et cagaràs fora!!”

*

“Em cago amb les prunes de la sogra i la mare que la va parir”

*

“Terminada la faena

Se tira de la cadena

Si queda al cagada

Se repite la jugada”

*

“He venido corriendo

Porque (Nom de dona) está que te cagas”.

*

“Aquí no hi ha valents

Tothom pantalons avall!”

Iper acabar:

Al pup Sa caleta, fa poc hi havia un escrit que deia

*

M’estimo la Sandra”

i un trempat hi va gravar a sota

“Sandra, follar-te em fa mandra“

Us deixo la porta oberta per les vostres aportacions; que segur que en teniu d’interessants.