La darrera vegada que vaig parlar amb ell, em va posar al corrent de la seva malaltia irreverssible. Ho va fer amb un cert pessimisme, reflexat en el seu rostre, abans tant comunicatiu. "Ara només em resta anar fent , i acceptar amb resignació tot el què estic patint".
Em sembla que era abans d'ahir que encara el vaig veure parlant amb el Salvi a la porta de l'Imprempta Raventós Suau que era com casa seva.
El Miquel (primer per l'esquerra) el dia 11 de Septembre, amb membres dels "Amics del Patrimoni"
El Miquel era un home valent i tirava endavant la seva vocació (ell deia que frustrada) literària. A partir de la seva jubilació, s'hi va ocupar plenament.
Amb l'Amic Santacana i un grup d'entusiastes, van crear la petita editòrial que es dedica exclussivament a la col.lecció anomenada Llibres de Matrícula. Fins avui, sempre han publicat temes històrics referents a Calafell.
Va ser un home entregat sempre a la cutura i molt especialment a la Història. Era president dels "Amics del Patrimoni" de Calafell, http://imatgesamicsdelpatrimoni.blogspot.com/ entitat que va heretar les directrius de l'antic Patronat del Castell.
Ha deixat la petjada del seu bon fer en el camp editorial i en el desenvolupament de la conservació monumental de Calafell.
Descansa en pau Miquel.
Aquí, en la presentació d'un llibre, amb l'ex alcalde Olivella i amb el Miquel Roso, també desaparegut.Vull afegir aquí, en la portada, el comentari de l'amic Tomàs Cachinero que va conéixer al Miquel i li ret un sentit homenatge:
Amic i company de trinxera en la defensa del patrimoni i la cultura. La seva veu imponent i el caràcter enèrgic que el caracteritzava, l'ha conservat intacte fins hores abans del final. Sabíem la gravetat de la seva situació, però poc podíem pensar aquest ràpid desenllaç, quan abans d'ahir vàrem estar a casa seva fent la ja última junta dels Amics del Patrimoni que va presidir, en la qual ens va entregar una carta a cada membre comunicant la seva dimissió per motius de salut.
Tot i el seu estat delicat, un cop acabats els temes de la reunió, vàrem poder disfrutar per última vegada d'un dels seus anàlisis enèrgics que feia (amb bona dosis d'acidesa i sarcasme, com m'agradava) de l'actualitat de molts diversos temes, cultura, política,... Allò de "genio y figura,..." mai millor dit.
El trobarem molt a faltar, però el seu llegat i el seu esperit de lluita, ens serà un referent.
Em sento afortunat d'haver pogut conèixe'l i compartir molts bons moments. Al igual que a la seva família, en especial la seva dona, la Lolita una gran dona i pilar indispensable del Miquel.
Mèlich, gràcies per aquest petit homenatge al Miquel.
Una abraçada.
Att,
Tomàs
Tot i el seu estat delicat, un cop acabats els temes de la reunió, vàrem poder disfrutar per última vegada d'un dels seus anàlisis enèrgics que feia (amb bona dosis d'acidesa i sarcasme, com m'agradava) de l'actualitat de molts diversos temes, cultura, política,... Allò de "genio y figura,..." mai millor dit.
El trobarem molt a faltar, però el seu llegat i el seu esperit de lluita, ens serà un referent.
Em sento afortunat d'haver pogut conèixe'l i compartir molts bons moments. Al igual que a la seva família, en especial la seva dona, la Lolita una gran dona i pilar indispensable del Miquel.
Mèlich, gràcies per aquest petit homenatge al Miquel.
Una abraçada.
Att,
Tomàs
2 comentaris:
No coneixia personalment al Sr. Montoliu, tot i que el veia sovint prenent cafè i llegint el diari en alguna de les terrasses del passeig. Agraeïxo molt la seva tasca editorial referent a Calafell.
Descansi en pau.
Amic i company de trinxera en la defensa del patrimoni i la cultura. La seva veu imponent i el caràcter enèrgic que el caracteritzava, l'ha conservat intacte fins hores abans del final. Sabíem la gravetat de la seva situació, però poc podíem pensar aquest ràpid desenllaç, quan abans d'ahir vàrem estar a casa seva fent la ja última junta dels Amics del Patrimoni que va presidir, en la qual ens va entregar una carta a cada membre comunicant la seva dimissió per motius de salut.
Tot i el seu estat delicat, un cop acabats els temes de la reunió, vàrem poder disfrutar per última vegada d'un dels seus anàlisis enèrgics que feia (amb bona dosis d'acidesa i sarcasme, com m'agradava) de l'actualitat de molts diversos temes, cultura, política,... Allò de "genio y figura,..." mai millor dit.
El trobarem molt a faltar, però el seu llegat i el seu esperit de lluita, ens serà un referent.
Em sento afortunat d'haber pogut conèixe'l i compartir molts bons moments. Al igual que a la seva família, en especial la seva dona, la Lolita una gran dona i pilar indispensable del Miquel.
Mèlich, gràcies per aquest petit homenatge al Miquel.
Una abraçada.
Att,
Tomàs
Publica un comentari a l'entrada