dilluns, de juny 22, 2009

Si no es morissin les grans persones...

Rajú, el nostre fillol

Un grup d'amics i amigues que entrem habitualment al fòrum de la Monalisa, tenim apadrinat al Rajú. Ho fem pel vehicle de l'Associacio Vicens Ferrer.

En Vicens ha mort. S'han escrit galerades d'elogis d'aquest gran home que ha dedicat 50 anys de la seva vida a ajudar els desvalguts.

La seva principal virtud, le més gran, ha estat la humilitat.

Només els més grans éssers humans saben ser humils. Molta gent ni s'ha plantejat mai què representa l'exercici de la humilitat.

El llegat de Vicens Ferrer és incalculable. I té una característica que encara el fa més gran:

La Independència de tota religió i de qualsevol servitud amb el poder.

Es grans tòtems religiosos l'han ofés fins denigrar-lo. El poder estatal de La'Iindia va vetar la seva obra, fent perillar, fins i tot, la seva vida.

Però Vicens Ferrer va saber lluitar amb una arma que és invencible: L'amor i el bé.

Quants Vicents Ferrer necessitem?

No ha mort per a molts de nosaltres. Seguirem amb en Rajú, que serà sempre el fruit d'aquest gran home.




1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

En necessitaríem molts! La terra és un lloc difícil i complicat, suposo que li fan els home s de difícil. En necessitaríem molt s més... però la seva obra continua.