La natura, sovint, sintetitza, concentra, resum, tota la seva bellesa en el minimalisme d'una flor, una fulla, una pedra o un insecte.
Avui he trobat aquesta papallona al portal de casa. Era morta. He intentat reanimar-la. Li he fet la respiració artificial, el boca boca...I quan l'anava a portar a urgències, ha passat el veterinari i m'ha dit que no hi havia res a fer.
He volgut immortalitzar la seva imatge.
Aquí la teniu.
Aixi com la natura ens delecta sovint amb les seves coses belles, la tecnologia també ens ofereix mitjans per gaudir.
vegeu-ne dos exemples : La fotografia i el dibuix.
Amb el paint, també es poden fer virgueries.
Oi que sí Carme Rosanes? Te la dedico.
Quina us agrada més?
Nota: És una llàstima. al posarla bé per fer-li la fotografia li he esborrat el dibuix superior de les ales. És com una polç que s'enganxa als dits.
3 comentaris:
la natura ens omple de bellesa que la mà de l'home molts cops (masses)destrueix
Apreciado señor Melich,
le escribo estas líneas para solidarizarme con usted, ya que según mis noticias, el sábado pasado por la mañana, en la calle Mallorca, estaba siendo usted víctima de una agresión verbal.
Supogo que se trataba a esas represalias que tanto menciona en sus escritos. Lo cortés no quita lo valiente y hay que hacerlo constar así.
Me permito recomendarle, sin embargo, un poco de calma, porque, por lo que tengo entendido, la "represalia" era bastante mutua entre usted y su interlocutor, un representante conspícuo del Calafell de "tota la vida". Como servidor no estaba allí, ignoro quien gritaba más, pero parece que usted participaba con ganas de la discusión.
No lo tome a mal. Se trata simplemente de no perder la razón siendo más energúmeno que quien pretende imponerte la suya a voces.
Reiterándole mi solidaridad, reciba un cordial saludo.
Gràcies Mon per entrar a questa casa teva.Sempre que rebo noves del Baix Camp el cor em batega.
A Mont-roig hi vaig passar moltes temporades de la meva infantesa.
El meu padrí de cal "Jusè" tenia unes finques que es deien "La terra nova" on hi anavem a la garrofa.
Et parlo d'abans de la glaçada del 52.
Records llunyans però sempre presents.
Entre l'Argentera i Mont-roig, vaig aprendre a estimar la Natura i els seus microcosmos: Els llangostos, les formigues, els bernats, els escorpins, les orugues, les papallones, els plegamans (Amantis religiosa), les tisoretes, etc...
Havia pujat, sovint, a Sant ramón i havia conegut al Miró, amb espardenyes blanques, passejant pel poble.
Salut, gent del llamp!
J. Mèlich
Publica un comentari a l'entrada