dissabte, de maig 02, 2009

30 anys amb la D...

No es el mateix

Ja fa anys, en la meva quasi oblidada joventut, corrien els acudits del “no és el mateix”. Com també hi havien els “en què s’assembla…” O “s’apuja el taló…i”.
Avui dedicaré el preàmbul als acudits de semblances, després entrarem en matèria.
En recordeu alguns com aquests?:
No és el mateix la patata al caliu que el caliu a la patata.
No és el mateix pitjar una porta per obrir que obrir una porta per pitjar (antigament, fotre un polvet)
No és el mateix la “t” petita que que petita la té.
No és el mateix una sardina a la brasa que una brasa a la sardina.
No és el mateix cent pilotes negres que cent negres en pilotes
No és el mateix tenir un cartró d’ous que els ous de cartró.
I ara aquí hi podria afegir els castellans, ja sabeu, aquells de “
La hija del rajá i la raja de la hija” o el de “columpiarse i limpiarse el culo”.
Però no m’allargaré més i entraré en el tema principal de la jornada.
A Calafell també s’ha celebrat l’aniversari dels 30 anys d’Ajuntaments democràtics o ajuntaments de la Democràcia.

I l’acudit penetra immediatament :


No és el mateix un ajuntament ple que el ple d’un ajuntament.

No és el mateix un ajuntament demòcrata que un demòcrata en l’ajuntament.
No és el mateix un ajuntament de la Democràcia que la Democràcia d’un ajuntament.
No és el mateix un ajuntament de la dictadura que la Dictadura d’un ajuntament.
No és el mateix un alcalde de la Democràcia que la Democràcia d’un alcalde.


Jugant amb les paraules podem fer molts embolics. La semàntica ens pot sorprendre. Frases dites amb un sentit, en poden tenir algun altre.


En la magna festa conmemorativa d'aquests 30 anys d'eleccions municipal,que es va celebrar al Teatre Auditori, hi havia tots els alcaldes vius i la majoria dels seus regidors, anomenats electes.
Parlaments, i més parlaments, obsequis commemoratius, homenatges, lloes a les tasques fetes...En dies així s’obliden els pecats i tothom és candidat al cel.


Però, ves per on, hi va haver qui en va sortir ofès.
Juntament amb els esmentats edils d’aquests trenta anys, van ser convidats alguns regidors “no democràtics”.. Això no significa que fossin, en aquell temps, regidors no demòcrates. Vull dir, simplement, que pertanyien de l’era de la Dictadura, que tampoc n’hem d’extreure que fossin dictadors.
Cal desllorigar l’embolic. El cas és que segons em diu un dels regidors, el Sr. Alcalde només en va fer una minsa referència i punt. Als democràtics se’ls va entregar un DVD i diversos testimonis commemoratius de l’acte.
Fins aquí tot bé. Direu: “ i a què ve ara aquest regidor ofès?” Si era d’abans de la Democràcia aquell dia “no tocava”. Millor que expressi ell mateix el perquè se sent dolgut:

“No entenc perquè hem estat invitats tots els regidors d’abans de la democràcia , a l’acte...A part de les breus paraules que ens va dedicar el Sr. Jordi Sánchez , no se’ns va tenir en compte a l’hora de donar un DVD i una copia de no sé quin document, que varen entregar a tots els altres regidors...Sí, es clar, nosaltres, unes 10 persones, no varem ser elegits democràticament ……com si abans d’aquesta benvinguda Democràcia, algú no hagués de fer la feina de governar…per cert sense cobrar rés , ni el temps perdut ni la gasolina gastada……Podeu dir que avui no tocava això.
…val...però, aleshores, penso que no feia falta haver-nos invitat…… Jo, al menys, em vaig sentir molt menyspreat…”

Ara, tornant a la semàntica, la pregunta que jo em faig:
Aquells regidors no democràtics, eren demòcrates?
Aquests regidors d’ara que els diuen democràtics, són tots demòcrates?
Embolica que fa fort.
Jo crec que, una vegada més, el responsable de Calafell, l’alcalde “democràtic”, no va estar l’altura. És allò de l’adagi: “Per portar barret...” O aquell altre que parla de porcs i que no escric per por a la grip.

Fotografia copiada de la pàgina web de l'Ajuntament de Calafell

7 comentaris:

Albert ha dit...

Molt bé, Mèlich! Un dels millors posts que has fet!

Eva Ventura ha dit...

Personalment penso que elegim democràticament a les persones que ens han de representar però els trobo a tots coruptes.
Com tothom busquen el seu propi benefici i fer-se la foto.
Durant un temps vaig treballar a l'ajuntament del meu poble i encara tinc arcades de lo falsos que són tots.
Crec que no té importància si són o no regidors d'abans o després de la dictadura. El qui està dins de la paella es fregeix.
En quant als regidors ofesos que se sentien excluits ho trobo una mica infantil.
Es clar que segur que eren l'oposició, no ho sé...

Besitos Mèlich!

el Mèlich ha dit...

Albert, potser no serà tant. Gràcies per la teva generositat.

Eva estimada: En el fons de le història humana,quan has harribat al cor de la carxofa, quan has desfullat l'interès, els partits, la hipocresia, la corrupció...sempre hi ha l'home i la dona...nus, pelats.
I aquests, tenen sentiments.
Hi ha petits detalls que poden fer molt mal a la dignitat.
No es tracta de frivolitzar ni de jugar amb allò que sentim.

Ni tothom és corrupte, ni tothom és un angel del cel (valgui la fantasia). La clau de la decepció dl meu amic, era "Si ens havien d'arraconar, no calia que ens convidessin".
La comèdia política consisteix, moltes vegades(no sempre) en aparentar, com la dona del Cèsar, i sortir en l'estampeta.
Gràcis pel teu comentari.
Salut!!
J. Mèlich

Miquel Casellas ha dit...

Tu hauries de ser cronista de calafell. seria mes divertit

Guifré ha dit...

Hi ha més d'un regidor autoritari o dictactorial al consistori tant a l'oposició com al govern!! quines formes de parlar!!! També s'han de posar els noms? bueno, donaré pistes: del govern el que es president, de l'oposició un que parla massa!

el Mèlich ha dit...

Hola Guifré:
Ets el "pelut" o "lo pelat"?

Gràcies per la teva aclaridora informació.
Salut!!
Mèlich

capità argüello ha dit...

Els fonaments de Calafell trontollen. La gent no menja, no dorm. Les criatures ploren...

I és per uns col·laboradors de tercera regional de la dictadura.