30 anys amb la D...

No es el mateix

Ja fa anys, en la meva quasi oblidada joventut, corrien els acudits del “no és el mateix”. Com també hi havien els “en què s’assembla…” O “s’apuja el taló…i”.
Avui dedicaré el preàmbul als acudits de semblances, després entrarem en matèria.
En recordeu alguns com aquests?:
No és el mateix la patata al caliu que el caliu a la patata.
No és el mateix pitjar una porta per obrir que obrir una porta per pitjar (antigament, fotre un polvet)
No és el mateix la “t” petita que que petita la té.
No és el mateix una sardina a la brasa que una brasa a la sardina.
No és el mateix cent pilotes negres que cent negres en pilotes
No és el mateix tenir un cartró d’ous que els ous de cartró.
I ara aquí hi podria afegir els castellans, ja sabeu, aquells de “La hija del rajá i la raja de la hija” o el de “columpiarse i limpiarse el culo”.
Però no m’allargaré més i entraré en el tema principal de la jornada.
A Calafell també s’ha celebrat l’aniversari dels 30 anys d’Ajuntaments democràtics o ajuntaments de la Democràcia.

I l’acudit penetra immediatament :

No és el mateix un ajuntament ple que el ple d’un ajuntament.
No és el mateix un ajuntament demòcrata que un demòcrata en l’ajuntament.
No és el mateix un ajuntament de la Democràcia que la Democràcia d’un ajuntament.
No és el mateix un ajuntament de la dictadura que la Dictadura d’un ajuntament.
No és el mateix un alcalde de la Democràcia que la Democràcia d’un alcalde.

Jugant amb les paraules podem fer molts embolics. La semàntica ens pot sorprendre. Frases dites amb un sentit, en poden tenir algun altre.

En la magna festa conmemorativa d'aquests 30 anys d'eleccions municipal,que es va celebrar al Teatre Auditori, hi havia tots els alcaldes vius i la majoria dels seus regidors, anomenats electes.
Parlaments, i més parlaments, obsequis commemoratius, homenatges, lloes a les tasques fetes...En dies així s’obliden els pecats i tothom és candidat al cel.

Però, ves per on, hi va haver qui en va sortir ofès.
Juntament amb els esmentats edils d’aquests trenta anys, van ser convidats alguns regidors “no democràtics”.. Això no significa que fossin, en aquell temps, regidors no demòcrates. Vull dir, simplement, que pertanyien de l’era de la Dictadura, que tampoc n’hem d’extreure que fossin dictadors.
Cal desllorigar l’embolic. El cas és que segons em diu un dels regidors, el Sr. Alcalde només en va fer una minsa referència i punt. Als democràtics se’ls va entregar un DVD i diversos testimonis commemoratius de l’acte.
Fins aquí tot bé. Direu: “ i a què ve ara aquest regidor ofès?” Si era d’abans de la Democràcia aquell dia “no tocava”. Millor que expressi ell mateix el perquè se sent dolgut:

“No entenc perquè hem estat invitats tots els regidors d’abans de la democràcia , a l’acte...A part de les breus paraules que ens va dedicar el Sr. Jordi Sánchez , no se’ns va tenir en compte a l’hora de donar un DVD i una copia de no sé quin document, que varen entregar a tots els altres regidors...Sí, es clar, nosaltres, unes 10 persones, no varem ser elegits democràticament ……com si abans d’aquesta benvinguda Democràcia, algú no hagués de fer la feina de governar…per cert sense cobrar rés , ni el temps perdut ni la gasolina gastada……Podeu dir que avui no tocava això.
…val...però, aleshores, penso que no feia falta haver-nos invitat…… Jo, al menys, em vaig sentir molt menyspreat…”

Ara, tornant a la semàntica, la pregunta que jo em faig:
Aquells regidors no democràtics, eren demòcrates?
Aquests regidors d’ara que els diuen democràtics, són tots demòcrates?
Embolica que fa fort.
Jo crec que, una vegada més, el responsable de Calafell, l’alcalde “democràtic”, no va estar l’altura. És allò de l’adagi: “Per portar barret...” O aquell altre que parla de porcs i que no escric per por a la grip.

Fotografia copiada de la pàgina web de l'Ajuntament de Calafell