Un sol, tots els sols, tants sols

El meu amic Photoshop i jo.

Avui, dilluns de Pàsqua, mentre molts de

vosaltres dormíeu o, potser, us preparàveu per anar a "menjar la Mona", he descobert aquesta sortida de sol. Entre Segur i Calafell.
Després de dies de pluja, es gratificant veure com el sol es desperta damunt del nostre poble, entre els núvols.
Cada alba, cada sortida de sol, em sembla que és la primera...No sé què em fa pensar així. La metàfora del sol ixent o sol neixent potser em fa sentir, precisament això: que néixer és sortir i tiro mà de Freud per penetrar en l'úter de la mare Natura. La lluna, en canvi, quan sovint vaig vora mar a saludar-la, em mena a d'altres pensaments més melancòlics potser també més luxuriosos, esotèrics...La lluna camina sempre entre la foscor, malgrat ls bones intencions dels estels. M'agrada tot, impregnar-me de sol i de lluna, untar-me de les seves llums tant distintes però igualment excitants. Hi ha una frase d'un o una blocaire que he trobat, casualment que diu: "Lo mejor del sol es el brillo de la luna" més o menys. Una frase preciosa d'una cançó de Fito & Fitipaldis.

No vull marxar del tema. Avui he fotografiat aquesta sortida de sol. Però, per variar una mica, he introduït la foto a l'ordinador i m'he posat a jugar amb el meu amic Photoshop. Aquest miracle de l'informàtica et proporciona, sense que siguis un gran destre, mil variants i juguesques amb les imatges. Què dic mil...Infinites combinacions artístiques.
Avui i aquí us n'ofereixo unes quantes. Visions del sol a través d'aquest món meravellós del Photoshop.

Ja sebeu què deia Calderón " Nada és verdad ni mentira..."






Des de la carretera recent estranada (Mossén Jaume Soler"?)

Que l'art ens acompnyi sempre!!