Res no és mesquí

Com que ja tocava música i poesia, aprofito per publicar aquesta meravella de matrimoni musicopoètic dels dos autors que més admiro...Joan Manel Serrat cantant un poema de Salvat Papasseit. Dedico, amb tota cordialitat, aquesta joia de la nostra cultura a un o una visitant d'aquest bloc, per desgràcia (seva), anònim, que em diu:

"sepa que lo que siento por usted es un profundo desprecio".

"Jo, com en Salvat", li responc : "Res no és mesaquí" perquè no ofen qui vol sinó qui pot.

.

Res no és mesquí ni cap hora és isarda,

ni és fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

que el sol surt i s'ullprèn

i té delit del bany:

que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,

i tot ric com el vi

i la galta colrada.

I l'onada del mar sempre riu,

Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.

I tot és Primavera:

i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,

perquè els dies no passen;

i no arriba la mort

ni si l'heu demanada.

I si l'heu demanada us dissimula un clot

perquè per tornar a néixer necessiteu morir.

I no som mai un plor

sinó un somriure fi

que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,

perquè la cançó canta

en cada bri de cosa. - Avui, demà i ahir,

s'esfullarà una rosa

i a la verge més jove

li vindrà llet al pit.