divendres, d’abril 17, 2009

Res no és mesquí

Com que ja tocava música i poesia, aprofito per publicar aquesta meravella de matrimoni musicopoètic dels dos autors que més admiro...Joan Manel Serrat cantant un poema de Salvat Papasseit. Dedico, amb tota cordialitat, aquesta joia de la nostra cultura a un o una visitant d'aquest bloc, per desgràcia (seva), anònim, que em diu:

"sepa que lo que siento por usted es un profundo desprecio".

"Jo, com en Salvat", li responc : "Res no és mesaquí" perquè no ofen qui vol sinó qui pot.

.

Res no és mesquí ni cap hora és isarda,

ni és fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

que el sol surt i s'ullprèn

i té delit del bany:

que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.


Res no és mesquí,

i tot ric com el vi

i la galta colrada.

I l'onada del mar sempre riu,

Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.

I tot és Primavera:

i tota fulla verda eternament.


Res no és mesquí,

perquè els dies no passen;

i no arriba la mort

ni si l'heu demanada.

I si l'heu demanada us dissimula un clot

perquè per tornar a néixer necessiteu morir.

I no som mai un plor

sinó un somriure fi

que es dispersa com grills de taronja.



Res no és mesquí,

perquè la cançó canta

en cada bri de cosa. - Avui, demà i ahir,

s'esfullarà una rosa

i a la verge més jove

li vindrà llet al pit.

13 comentaris:

Carme ha dit...

Poema preciós i la cançó també que no ve d'una vegada ni de deu de tornar-los a llegir i a escoltar.

És una bona resposta. Per descomptat... molt millor que la que m'ha vingut al cap en llegir el comentari de l'anònim. Jo he pensat o he sentit, no ho sé ben bé... "què podria importar-me què sent o deixa de sentir algú anònim que no té ni la categoria de presentar-se?" Res absolutament.

I el meu gerani que no el posaràs al blog?

Una abraçada.

Mariano José (de Larra, por supuesto) ha dit...

Doña Carme,

¿Qué categoría atribuye usted a la incitación al asesinato?

No parece usted de la misma pasta que el señor Melich, y no puedo creer que avale el disparate al que nos estamos refiriendo.

Por otra parte, lo del anonimato es lo mínimo que cabe, dadas las amistades de ciertos calafellenses y los métodos radicales que estos proponen para arreglar los problemas. ¿Me entiende, verdad?

Trini ha dit...

Apa quina ensabonada, Carme! T'hauràs d'esbandir bé, que aquest sabó està fet amb oli ranci, no sents l'olor?
Molt d'acord amb tu, com sempre.
Mèlich, en la meva opinió ja li has dedicat temps de sobres per a que tingui coragre una bona temporada, no perdis més el teu preciós temps.

Miquel Casellas ha dit...

Tot un poemasso. T'arriba al cor

Bandini ha dit...

Ladran, Sancho...

al pobre Mariano José ( Macarra, por supuesto) se le deben estar haciendo astillas los colmillos de tanto pinchar en hueso. Menos mal que la carroña que le puebla la bocaza esa que tiene es mucho más inofensiva de lo que él querría...
aunque, claro, no se le puede pedir que no hable de asesinatos y demás tonterias fúnebres a alguien que demuestra encontrarse en un estado de muerte cerebral.

En fin, siempre habrá quien morderá más de lo que puede tragar.

Ala, a cuidarse.

Mariano José (de Larra, por supuesto) ha dit...

Se nota mucho, sí, que un servidor pincha en hueso. Basta leerles: carroña, muerte cerebral, poca categoría, bocazas, troll, rancio, macarra... Menos mal que no les duele.

el Mèlich ha dit...

"Ni miaja Marianito"
Les teves elocubracions donen "vidilla" al meu pobre bloc.
Com deia aquella fricky: "No pares, sigue, sigue"
Salut!!
J. Mèlich

Trini ha dit...

Ja t'ho dic...
Cuidem-lo bé, aquest, Mèlich! Que ara feia mol que no xalàvem amb cap troll!
Ostres..., l'hauriem de fer sentir bé...
Què li podria dir...?
Ah si!
Mira, tros de mosca collonera... (jijiij... te'n recordes, Mèlich? Ai si el trobo a faltar...!)... Doncs això! Mira..., tros de mosca collonera..., aquests adjectius nomes expressen el que reflexes, no són més que un producte del que desprèns, a part d'això, doncs res més..., un esperit enormement empobrit. Quin greu...!

En fi...! Vols dir que amb això el mantindrem un temps a casa, Mèlich? Ai..., no ho sé..., potser no li he donat prou carnassa. En Bandini en sap més. A veure si entre tots...

XDD

Mariano José (de Larra, por supuesto) ha dit...

Cómo braman, a pesar de su supuesta indiferencia, Dios mío! Pero no se preocupen: sean ustedes los últimos.

Trini ha dit...

Indiferència? Però què dius? Si estem encantats amb tu (oi gent?) Si us plau, trollet..., ni se t'acudeixi deixar-nos ara, eh? Que no veus que sense tu no sabrem que fer¿?!!! Ens tallarem les venes o ens les deixarem llargues??? Ai quin dilema...!

el Mèlich ha dit...

Trini,
ens hi farem metxes.

Mariano José (de Larra, por supuesto) ha dit...

Desconocía que a ustedes les fuera tanto la marcha. Si quieren seguir, basta con pedirlo.

Ahora bien, sus humoradas no ocultan de donde viene todo esto. En el fondo, y en la superficie, tiran ustedes cortinas de humo para disimular el patinazo del señor Melich (eso de señor es un decir, claro).

Ustedes mismos son los que se retratan como realmente son.

Trini ha dit...

Mira! Mira! Ais que ja li està agafant el gustet el troll...! Però encara està molt reprimit, no creieu? Potser se l'ha de "mimar" una mica més per a que es deixi anar ;)