dijous, d’abril 30, 2009

Li tinc enveja a la Carme


Què et sembla mestressa C. Rosanes? Vaig millorant?



L’or de l’hort
“...de roig tomaquet i de vedures, collides del seu hort”. (Cançó de matinada , J. Manuel Serrat)

Llàgrima elemental de la natura
ceba ignorant de l’oda del poeta
untada amb l’oli verge proxeneta
coit ancestral amb la tomaca impura

Minimalismes de l’horta que madura
Groc de nesprer, rec d’aigua neta,
sexe exultant de síndria que s’enceta
lliurant les nostres boques de fretura

L’horta de casa va ser el meu paradís.
No me’n van treure ni pecat ni espasa
ni parlaré de tristesa i desencís

Simplement jo, que vaig deixar la casa
cercant aquell nou somni malaltís...
Ara menjo la fruita que s’envasa.

J. Mèlich (de la col.lecció "Són sonets".)

3 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

Un bonic poema per aquestes hores.

Eva Ventura ha dit...

Tots li tenim enveja!!!
jjajajajaja!!!!

Carme ha dit...

Enveja? No sé pas de què, artista! Crec que la que t'he de venir a demanar que em facis de mestre seré jo.

Gràcies pels compliments, però aquest teu dibuix no és un dibuixet com els meus, és un quadre, si sembla pintura!