Am quatre cops de tecla m'he "carregat" a Mario Benedetti.
La meva relliscada té un petit atenuant: Treballava, he sentit la notícia per la ràdio i no l'he contrastat fins ara al Periòdico. Diu que està ingressat a l'hospital i afegeix:
"...L'escritor Màrio Benedetti pertany al rup d'escriptors denominat la generació del 45 al que també pertanyen autors com J. Carlos Onetti i Idea Vilariño. (feu clic) Precisament la poetessa uruguaia ha mort avui als 89 en un hospital de Montevideo després d'haver estat operada d' urgència la vigília per una obstrucció intestinal..."
Com podeu veure, he sentit tocar campanes (a mort) i no
sabia per a qui.
Us demano disculpes i desitjo que Benedetti pugui escriure molts fulls més.
2 comentaris:
Devuelvo alma recibida. Stop. Por venir sin cuerpo. Stop. Al menos, de momento. Stop. Entrega en hospital de Montevideo. Stop. Hasta nuevo aviso, no se aceptarán almas vivas. Stop. Encarezco limpieza general de oidos. Stop.
Parlant d'escriptors morts, encara que Benedetti segueixi viu, ho celebrem, aquest migdia has parlat de Paco Candel.
M'has fet recordar el primer que vaig llegir d'ell i que em va agradar tant...
"En la pared de la vida normal,
bajo la sombra de los balcones,
una mancha,
una nube de otoño
como si el cielo pensara humedad".
Una abraçada,
Silvia
Publica un comentari a l'entrada