"Oh! benvinguts, passeu, passeu..." Si us agrada el xivarri.
Entreu tot el veïnat:
Cronopis, fames i esperances.
Ornitorincs,sirenes i tritons,
nimfes i odalisques, musses i bufons,
bruixes i trolls. passeu a la casa del capricorn més eixalebrat, de banyes socarrimades.
"...Que casa meva
es casa vostra,
si és que hi han
cases d'algú..."
dijous, de març 26, 2009
Àlbum d'un cap de setmana a l'Argentera, ben aprofitat
No calen els comentaris. Una imatge val per mil praules.
L'Argentera significa "Terra d'Argent" però a banda dels solatges de memòria de tots els pobles, ho es també de bona gent, com la familia Mèlich-Bolet. El tracte, l'estància i els bons aliments no tenen paraules. Poques vegades es pot disfrutar d'un gran ciceró com el Mèlich. Cada racó, cada revolt, cada portaló de fusta tancat enmig d'un antic carreró empedrat, amaga en silenci el que fou no fa pas tants anys, la vida d'un poble com en tants i tants d'altres indrets. El forn, l'escola, la fàbrica de sabó,...tot dorm, inconscient fins i tot de la ressaca immobiliaria que es viu a pocs quilómetres. Molts d'aquests pobles s'han deslliurat de la pressió urbanística i per això ara els podem disfrutar. No em deixaré pas l'excursió a la bassa, a Escornalbou i a Santa Bàrbara, de bàrbara pujada, eh Mèlich??? jeje. Un indret amb molta història i unes vistes fantàstiques, fins i tot el rei Alfons XIII va pujar fins aquella petita capella dalt del cim. Certament, un cap de setmana ben aprofitat i ben acompanyats. Així doncs, us recomano que visiteu l'Argentera, descobrireu tot un mon. Ah, i si trobeu "la costa" això voldrà dir que sou a Can Mèlich, acollidor i meravellós racó.
Es tot un plaer llegir el teu blog. Tens un "premi" a http://segurdecalafell.blogspot.com/2009/03/premios-symbelmine.html producte d'una iniciativa bloggera molt interessant.
5 comentaris:
Ja veig que ets saps rodejar de bones i millors persones. Vius del cuento teatral, pero ja saps el que fas, punyetero.
Como reyes, sí señor! Desde luego que sobran las palabras.. :)
A seguir disfrutando!! Un abrazo :)
L'Argentera significa "Terra d'Argent" però a banda dels solatges de memòria de tots els pobles, ho es també de bona gent, com la familia Mèlich-Bolet. El tracte, l'estància i els bons aliments no tenen paraules. Poques vegades es pot disfrutar d'un gran ciceró com el Mèlich. Cada racó, cada revolt, cada portaló de fusta tancat enmig d'un antic carreró empedrat, amaga en silenci el que fou no fa pas tants anys, la vida d'un poble com en tants i tants d'altres indrets. El forn, l'escola, la fàbrica de sabó,...tot dorm, inconscient fins i tot de la ressaca immobiliaria que es viu a pocs quilómetres. Molts d'aquests pobles s'han deslliurat de la pressió urbanística i per això ara els podem disfrutar.
No em deixaré pas l'excursió a la bassa, a Escornalbou i a Santa Bàrbara, de bàrbara pujada, eh Mèlich??? jeje. Un indret amb molta història i unes vistes fantàstiques, fins i tot el rei Alfons XIII va pujar fins aquella petita capella dalt del cim. Certament, un cap de setmana ben aprofitat i ben acompanyats.
Així doncs, us recomano que visiteu l'Argentera, descobrireu tot un mon. Ah, i si trobeu "la costa" això voldrà dir que sou a Can Mèlich, acollidor i meravellós racó.
Una abraçada!!!
Att,
Tomàs
Renoi, quina enveja !!!!
Hi llegit que et posi que has de mirar i entrar al meu bloc, tens un premi.....
Es tot un plaer llegir el teu blog.
Tens un "premi" a http://segurdecalafell.blogspot.com/2009/03/premios-symbelmine.html producte d'una iniciativa bloggera molt interessant.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada