dimecres, de març 04, 2009

Aclariment

Ja sol passar. A vegades, el que escriu ho fa de forma espessa o massa complicada i la idea principal, el leitmotiv del seu escrit no arriba bé als possibles lectors.
Després de llegir els comentaris sobre el meu article CREDIBILITAT, veig que no se m’ha sabut interpretar o no m’he sabut explicar.
La frase clau de la meva idea era “ Un article, pel sol fet de portar al darrera de la firma del qui l'escriu, el segell d’un partit polític, perd ipso facto, tota CREDIBILITAT”. Parlo pel que sento, sovint, entre el veïnat.

En cap cas, poso en entredit la trajectòria política de ningú. Això ja tocarà un altre dia. Era simplement una reflexió.
Si els qui escriuen volguessin escoltar el meu consell, s’abstindrien de posar les sigles del seu partit polític. Segur que tindrien més lectors.
I encara un afegitó: Si l’autor/a d’un escrit polític és popular, la majoria de lectors endevinem per on aniran els trets. Passa com en el cas dels capellans, els polítics només interessen als convençuts. Estic segur que és impossible llegir unes lletres del Sr. Mas que exaltin al Sr. Montilla o a l’inrevés, si no és desprès del seu enterrament. Per tant, quan veig les sigles d’un partit darrera del nom d’un autor/a, passo pàgina. No m’agrada perdre el temps. Els mítings, com els sermons, són per als “devots”.
Potser ara ha aquedat més clar?

5 comentaris:

Nani ha dit...

Més clar impossible! jo l'havia entès més o menys tal qual ho dius; només volia fer un afegit o reflexió al teu post. Però sense cap ànime de polèmica ni desvirtuar aquest.
Sí que és cert que quan veus un article d'opinió signat per un partit polític sempre penses que hi ha un rerefons. Som desconfiats per naturalesa! i ells normalment fan l'escrit intentant transmetre un missatge "ocult"

el Mèlich ha dit...

O no tant "ocult", Nani (per cert, et coneixo?)
Quan et volen vendre el seu gènere són tant "transperents" que se'ls veu tot, ensenyen el llautó a les primeres de canvi.

Ens han mentit tant, ens han escamat tant, que no val la pena perdre-hi massa temps.

Gràcies pel teu interés i per les teves opinions.
Mèlich

Miquel Casellas ha dit...

Aixo d'etiquetar-te és un mal costum. Els polítics es pensen que tothom pensen com ells. Una persona inclasificada és un greu problema social.

Sonia ha dit...

Jo coneixo només en Mèlich. I en Miquel perquè el llegeixo, m'esborronen les etiquetes socials.

I sí, a vegades es poden donar els mal-entesos, d'això en sé una mica..., però cap problema !

Nani ha dit...

on dia Mèlich, dir-te que no tinc el plaer de conèixer-te. Dic el plaer perquè em dóna la sensació que ets una persona interessant a quant coneixedor i, fins i tot, et catalogaria, com un filòsof ( i no és per tirar-te floretes, que amb la nostra edat ja no ens fa falta!)
Jo sóc una mica rodamóns per qüestions laborals; quan ets jove està molt bé però quan ja portes uns quants anys acumulats, la cosa canvia!
No he tingut l'oportunitat de relacionar-me amb cap de les persones que participen al teu blog, però no descarto la possibilitat de conèixer-les.
Una petita apreciació en relació a la política: a cada país la política es viu d'una manera diferent; com a curiositat dir-vos que a alguns països nòrdics, el fet d'estar afiliat a un partit polític es gratifica a nivell laboral i social perquè s'entén que aquesta persona té voluntat de treballar pel seu país.
La meva opinió és que ningú s'ha de casar amb cap partit, al marge de la seva ideologia; no obstant, s'ha de respectar la voluntat que tingui cada individu de fer-lo, i per això, no s'ha d'entrar en la crítica destructiva o marginació. Una persona no pot perdre credibilitat perquè estigui afiliat a un partit polític perquè ell no és un polític. Deixo d'escriure perquè aquest tema pot portar un gran debat i moltes opinions i, fins i tot, pot crear polèmica! així que cadascú faci el que cregui convenient. Jo tinc molt clares les meves idees, no obstant accepto crítiques i, en ocasions, rectifico. El diàleg ha de "primar" davant la imposició o tossudesa dels ignorants.