Un amic per un clic!
Josep Mèlich
Probablement, Bill Gates existeix. Perquè és dels pocs déus a qui he vist fer miracles. Perdoneu-me els detractors. A mi aquest ianqui m’ha fet feliç. Em sento bé davant del meu PC i penso que si Internet desaparegués, em costaria viure com abans. D’un temps cap aquí, en l’àmbit, (de moment, no vegueria) en que jo em moc, s’ha escampat un fenomen d’Internet que està fent estralls dins les llars amb capella del Déu Gate. En diuen FACEBOOK .
Un dia vaig obrir l’e - mail i una amiga em va convidar a ser amic seu. Jo la coneixia, i vaig pensar que perquè em demanava la meva amistat si ja la tenia. Però vaig picar, no fos que s’enfadés. Vaig fer clic. Ara hem entrat a l’era del “clic”, i em va aparèixer l’amiga que venia carregada de penya d’amics seus i futuribles meus. A base de clics innocents la invasió ha estat indeturable. Em sento com un cuc atrapat per un allau de Montserrat. Una munió d’icones, de retrats, de perfils, de grups, de mascotes, de murs, de fotos, ... em tenen atabalat.
Se m’han ofert com amics i amigues, polítics, alts càrrecs, regidors, alcaldes, artistes, empresaris, ecologistes, tota la basca de la comarca. Mai m’hauria imaginat que tenia tants amics i que m’estimessin tant. Serà veritat allò que diuen els vecinos “Los amigos de mis amigos son mis amigos”? I ja estic embolicat. Cada dia a l’obrir el correu, em surten les negretes dels missatges per la pantalla.
De moment, tret de poques excepcions, em moc per la demarcació comarcal Penedès.
És impensable on ens pot portar el Sr. Gate. Però, si el Facebook és per recordar-nos que hi ha tanta gent que ens estimem, deu ser bo, no?
M’agradaria saber si entre Israel i Palestina podria ser positiva l’expansió del facebook
Jo ja he provat d’apropar un habitant de Gaza i un de Tel-Aviv en el meu: Josep Mèlich proposa Alí Ahmet al Fatah com amic d’Ismael Ben Gurion...
Josep Mèlich
Probablement, Bill Gates existeix. Perquè és dels pocs déus a qui he vist fer miracles. Perdoneu-me els detractors. A mi aquest ianqui m’ha fet feliç. Em sento bé davant del meu PC i penso que si Internet desaparegués, em costaria viure com abans. D’un temps cap aquí, en l’àmbit, (de moment, no vegueria) en que jo em moc, s’ha escampat un fenomen d’Internet que està fent estralls dins les llars amb capella del Déu Gate. En diuen FACEBOOK .
Un dia vaig obrir l’e - mail i una amiga em va convidar a ser amic seu. Jo la coneixia, i vaig pensar que perquè em demanava la meva amistat si ja la tenia. Però vaig picar, no fos que s’enfadés. Vaig fer clic. Ara hem entrat a l’era del “clic”, i em va aparèixer l’amiga que venia carregada de penya d’amics seus i futuribles meus. A base de clics innocents la invasió ha estat indeturable. Em sento com un cuc atrapat per un allau de Montserrat. Una munió d’icones, de retrats, de perfils, de grups, de mascotes, de murs, de fotos, ... em tenen atabalat.
Se m’han ofert com amics i amigues, polítics, alts càrrecs, regidors, alcaldes, artistes, empresaris, ecologistes, tota la basca de la comarca. Mai m’hauria imaginat que tenia tants amics i que m’estimessin tant. Serà veritat allò que diuen els vecinos “Los amigos de mis amigos son mis amigos”? I ja estic embolicat. Cada dia a l’obrir el correu, em surten les negretes dels missatges per la pantalla.
De moment, tret de poques excepcions, em moc per la demarcació comarcal Penedès.
És impensable on ens pot portar el Sr. Gate. Però, si el Facebook és per recordar-nos que hi ha tanta gent que ens estimem, deu ser bo, no?
M’agradaria saber si entre Israel i Palestina podria ser positiva l’expansió del facebook
Jo ja he provat d’apropar un habitant de Gaza i un de Tel-Aviv en el meu: Josep Mèlich proposa Alí Ahmet al Fatah com amic d’Ismael Ben Gurion...
9 comentaris:
Fa temps que et llegeixo però no he posat mai (bueno, em sembla que un) un comentari i m'agradaria aclarir l'escrit que has fet.
Tot i que no soc un fan del sr. Portes (Gates, jejeje) se li ha de donar el mèrit de fer arribar a totes les cases la facilitat d'utilitzar l'ordinador amb les versions del Windows que ha anat creant (unes millors i unes pitjors).
Però el que s'ha de tenir en compte és que aquest senyor no ha creat tot el que podem utilitzar actualment (Internet i tot el que podem trobar). Entre aquestes coses es troba el Facebook, que va ser creat per uns estudiants universitaris; aquesta és una de moltes coses que no ha fet.
T'ho comento, espero que no t'enfadis, perquè sé que ets una persona raonable i ho entendràs; no ens agradaria que si féssim un producte li donessin els mèrits a un altre.
Només era una simple aclaració.
Però una cosa, el Facebook enganxa!!!!!
Hola Eugeni.
M'ha agrdat molt saber que entres habitualment a casa teva (el meu bloc). És un autèntic regal comptar amb lectors com tu.
pel que fa la teva informació t'he de dir que, quan vaig fer l'escrit ja vaig sospitar que hi podria haver mals entesos. Potser no m'he explicat bé. És que en el setmanari em donen molt poc espai i s'ha de sintetitzar molt.
Però si tens la paciència de repassar-lo, veuràs que en cap moment atorgo l'autoria, ni d'Internet, ni de facebook al sr. Gate.
És només a l'introducció que li li faig " l'honor de la Divnitat" perquè hem de reconèixer que és un dels déus de la Informàtica.
"Probablement, Bill Gates existeix. Perquè és dels pocs déus a qui he vist fer miracles. Perdoneu-me els detractors. A mi aquest ianqui m’ha fet feliç. Em sento bé davant del meu PC i penso que si "INTERNET" desaparegués, em costaria viure com abans".
Potser en el subratllat hi ha l'error que fa pensar en Gates com l'autor d'Internet. En lloc d'aquesta paraula hauria d'haver escrit MICROSOFT.
Ja sabem que aquest fenòmen de la xarxa, va ser emprat per primera vegada pel departament de defensa delsEUA.
http://http://ca.wikipedia.org/wiki/Internet#Hist.C3.B2ria
Deus saber millor que jo la història .
Res més Eugeni, espero més col.laboracions teves que no fan més que enriquir els coneixements de qui les llegeixen.
Moltes gràcies.
Ei! m'ha fet gràcia això del facebook, perquè expliques el mateix que m'ha passat a mi, excepte la teva genial idea de proposar que es facin amics un habitant de Gaza i un de Tel-Aviv. Molt bo! Un cop fets molts clicks i molts amics... no sé pas què més s'hi fa al Facebook.
Anda, anda...
-Perdone, caballero ¿me daria usted permiso para pisarle inocentemente un pie?
-Pise usted, pise, pero vaya con cuidado de no torderse un tobillo. Lamentaria mucho lastimarle y perjudicar de paso su caminar firme y elegante.
- Gracias, tendré cuidado...tome, ahí tiene usted mi pisotón. Espero que no le haya molestado mi osadia, pero me he visto arrastrado a ella a causa del lustre y la clase de sus zapatos.
- Gracias a usted. Y nada más lejos de sentirme ofendido. Al contrario, su acto me honra y me llena de orgullo saberme aplastado por alguien de tanta nobleza y categoria.
etc.
Por favor...
A les properes municipals ja veuras com els politics atacaran pels facebook. encara queda pero tot vindra.
..Y lo que Facebook ha unido, que no lo separe el hombre, Amén!
Jejejeje! Te/me sigue sobrando la ropa, en sentido artístico? (que nadie se acelere! Jajaja! )
Oye, está guay lo del facebook! Yo también estoy picada :)
Doncs a mi no m'ha picat "encara" el fenòmen feisbuc (i sincerament, cada cop em veig més lluny de que em piqui) massa gent que saben massa coses d'altra. No, no, gràcies...
I es que resulta que "los amigos de mis amigos, no sempre són mis amigos"
Mon germà, mons fills i gairebé tota la penya del fòrum de la meva web hi són (fins i tot em van dir que hi era el meu ecs, desaparegut de la faç de la terra per sons fills ja fa quasi 7 anys!), però com dic, a mi no m'ha atret per a res, ans al contrari. Crec que si m'hi enganxo em farà perdre molt temps per a continuar fent altres coses que considero més importants i a les que, ara mateix, amb prou feines hi arribo.
Però sí, és veritat, el Facebook s'ha consolidat com el més gran fenòmen de masses fins a dia d'avui. I ja dóna molt que parlar fins i tot en els noticiaris de les cadenes de TV.
Apa doncs als feisbiquers i feisbuqueres...! Que sant "Portes", com diu l'Eugeni, us beneeixi a tots i a ell i a vosaltres, llarga vida!
Jo estic al facebook i m'agrada rebre noticies dels amics . El trobo xafarder i ple de culebrons. Em fascina!
I jo admiro als que s'han negat a formar part d'aquest "enredabobus", espereu que els hi faig la "ola"...
... ja està... seguim...
pues el que deia que al final t'han passat dues hores i no has fet res de res, amorrat al PC reben correus dient... "fulanito te ha agregado, si lo conoces aceptalo" i resulta que el coneixes des que eres un marrec i ara li vé ser amic, una de dos, l'agreges perquè, vulguis o no, el coneixes de vista o l'ignores (previ missatge disculpan-te) i no quedes tant malament o si estàs fins els nassos l'ignores sense persar-ho (jurjurjur...) la pua es que si no es dona per aludit et torna a enviar un altre missatge reclaman que vol ser amic, jo els diria que almenys es donessin a conèixer primer (per això hi ha els missatges).
"Menganito te ha etiquetado en una foto" i què faràs? borrar-la? no senyor no la deixaràs penjada i a otra cosa mariposa. Què et faràs fan de mil històries, tindràs mascotes, et segrestaran, et tiraran boles de neu, invairan a tests en plan "que zapato eres, que prota de Srkec eres, drinkings, guerra de pandillas, ...). Això es com deixar notetes als pupitres de clase i al final un culebrot de co...
Que al començament té la seva gràcia i enganxa però jo ja ho dic, qualsevol dia d'aquest no m'hi trobaràn...
Salutens feisbuquerus
Publica un comentari a l'entrada