L'Utilitat de l'Art

L'universalment famós Gernika, de Picasso , icona del segle XX, obra de denúncia i rebuig als horrors de la guerra espanyola del 1936

Acabo de rebre un magnífic escrit del meu professor de l’UOC (Universitat Oberta de Catalunya) Joan Campàs i Montaner. Es tracta del comiat de curs de l’assignatura Història de l’Art II (Humanitats).A partir d’una pregunta, molt comuna que ens fem els qui cerquem la màxima aproximació a l’utopia, en Joan hi afegeix si es pot qüestionar el sentit que pot tenir estudiar, fer i ensenyar ART, en el segle XXI. Intenta donar algun sentit a la utilitat de l’Art en la societat actual. Comença amb aquest fragment:

..."I voldria partir d’una pregunta: mentre existeixin els murs d'Israel i de Mèxic, mentre el pressupost que el primer món inverteix en productes per aprimar-se superi el que caldria per erradicar la fam a l’Àfrica, mentre els canaris i hàmsters dels nostres fills estiguin millor alimentats que 2/5 parts del món humà, mentre Bush pugui assassinar impunement i els tribunals internacionals no puguin jutjar els soldats nordamericans, mentre la gent segueixi consumint desaforadament per compensar tot tipus d'insatisfaccions... per a què necessitem l’art? Quina funció social acompleix l’art i l’artista? Pot l’art aportar alguna cosa a la societat? Té algun sentit estudiar art?...”

Seguidament, fa una dissertació excel·lent sobre el poder de la cultura en la nostra societat actual.Es refereix a la “cultura oficial” la que parteix del coneixement únic “neoliberal” que se’ns ha inculcat a partir de la “cultura del capital”. Ens recorda que l’art, tal i com es concep a partir de les ideologies esmentades, és un art disfressat ja des d’ el segle XVIII, amb uns conceptes de bellesa, gust, creació personal...que si bé poden ser facetes de l 'art, no responen a la totalitat del concepte ART. Perquè, com a font de cultura, l’art també és polític, cultural i reivindicatiu. Per tant, pot ser una eina de lluita que pot denunciar moltes injustícies socials o fets polítics. Campàs ens diu :

Quadre negre sobre fons blanc(1913-15) de Malèvitch, creador del Suprematisme. Obra emblemàtica i polèmica de principis del segle XX on l'artista trenca amb el figurativisme. És el naixement de l'art abstracte

“ L’art, segurament, no pot incidir sobre la realitat, però sí, sobre la representació de la realitat”

Aleshores ens presenta una sèrie de punts sobre l’art “Activista” i el rol que té en el desenvolupament dels humans del segle XXI.

"... l’activisme artístic s’enfronta i critica l’homogeneïtat de · la cultura dominant, que només beneficia uns quants però que ens · afecta a tots. Aquesta cultura pretén que tothom ha de saber i · fer el mateix en el mateix moment i de la mateixa manera. Nega, doncs, la llibertat de creació i defensa, només, la llibertat de · consum.·
L’art activista pot reflectir l’experiència vital de la diferència.

· l’activisme artístic defensa el dret a participar i a ser testimoni de la més gran diversitat possible de formes d’expressió, ja que es basa en una visió de l’art com a intercanvi comunicatiu.

· La creació artística no està lligada, doncs, tant a la producció · d’objectes com a la definició de subjectivitats. · l’art activista no està circumscrit a cap estil particular, no es limita als mitjans artístics tradicionals i abasta moltes · diferents activitats: cartells, performances, instal·lacions, · vídeo, xarxes... Es tracta de diversificar les formes d’expressió i no de limitar les alternatives possibles. Els artistes activistes veuen l’art com un diàleg, una interacció entre autor i receptors, i no com una lliçó especialitzada sobre bellesa o ideologia que s’imparteix de dalt a baix.

· Per això l’art activista està orientat al procés: tant important com el resultat final (si és que n’hi ha) la veritable obra inclou el procés creatiu i interactiu.

· L’activisme artístic és contestatari i crític: s’enfronta als valors de la classe dominant, a les institucions artístiques (museus, galeries...),

· (...) (l’art fa visible l’invisible, com deia Paul Klee)

Miguel Àngel Campano, TOMARES RESISTE II 72x56, 2003 Collage realitzat el dia que va estar tancat amb els vaguistes de fam de Tomares a l’església de la Magdalena.

Per a contradir el concepte de la inutilitat de l’art a partir del mercantilisme, l’abús capitalista d’alguns creadors, amb tot el complex d’exposicions, marxants, museus i col·leccionistes, Joan Campàs ens mostra que, actualment, ha canviat molt l'actitut dels creadors contemporanis (amb una incursió notable de la dona), a pesar de “deshonroses” excepcions. Hi ha artistes que defensen la utilitat social de l’art en diversos camps, fora del capitalisme, lluny del poder: Performances, Art a Internet (Art.net), Graffitisme, muntatges fotogràfics, vídeo, etc... Que són autèntiques denuncies a moltes injustícies sociopolítiques actuals. En aquest sentit ens diu:

...”Evidentment, els artistes per sí sols no poden canviar el món: cap persona pot fer-ho mentre romangui sola. Però el paradigma de la complexitat ens ha mostrat el poder de la impotència, el poder del gest aparentment inútil (quan pesa un floc de neu? Quasi bé res. Però quan una infinitud de flocs s’acumulen damunt d’una branca d’arbre, la poden trencar per gruixuda que sigui; però cal que caigui el darrer floc, que no pesa quasi gens...)I com és el poder de l’art? És un poder subversiu, transgressor, i no pas autoritari; no imposa, suggereix; no dicta, sinó que invita a la lectura; no ensenya, sinó que estimula l’aprenentatge”.

Marina Abramovic. Una performnce feta amb el seu propi cos.Amb un got trencat es va autolesionar dibuixant aquestaestrella de Davit en el seu ventre.

He encetat aquest tema per si us pot interessar. Si algú vol l’article complert de Joan Campàs, només m’ho ha de demanar.

També tinc molt material seu. Si no l’he publicat aquí, és per la seva extensió.Suposo que algú dels qui llegiu aquest article, podeu estar d’acord o no en aquest concepte nou de l’art modern.Us he de dir que si haguéssiu fet aquest curs, el vostre concepte sobre l’art i la cultura, hauria canviat en molts aspectes.A mi m’ha passat, tot hi haver estudiat Belles Arts. Una pintura característica de Peter Haley

El Joan Capàs, ens ha fet gaudir d’una assignatura molt dura, molt difícil però realment engrescadora i excitant.Us heu mirat molts quadres abstractes, potser els heu rebutjat. Però si entréssiu en tot els seu context històric, en el coneixement de l’autor, en els esdeveniments que el van provocar, en les noves tècniques, etc... potser canviaríeu d’opinió.Perquè no us acosteu una mica a l’art?Si ho voleu fer, estic a la vostra disposició, amb materials, articles imatges etc...

The Mexican Cage, Mona Hatoum, 2002.

Aquesta és la seva pàgina personal

http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/homepage.html