dissabte, d’agost 02, 2008

Segur independent

Ni soroll ni anous.


que, quan parles del tema, molta gent hi fot cullerada.
Jo, simplement el vaig exposar a rel de l’article del bloc 2008, que em sembla que porta el NEVOT, a qui no tinc el gust de conèixer. De totes maneres, tampoc trobo que sigui un fet tant transcendent. Diuen algunes opinions que és quelcom seriós. Tot és molt relatiu. Seriós per a qui?
No el considero un tema apocalíptic. Ja vaig dir que si jo arribés a tenir quelcom de poder a Calafell, el primer que faria, seria treballar per un Segur de Calafell independent. Sempre ho he pensat així. Com també m’agradaria una Catalunya independent. No em pregunteu per què. És cosa de sentiments. No em pregunteu per què estic boix pel meu net o per la meva família, o pel Barça. Ja sé que potser pixo fora del test, mira, m’ha semblat un símil entenedor. Les coses que es fan per sentiment són inexplicables o són prou explicades, per las seva evidència i per aquest acord tàcit que tenim els humans davant les febleses del cor.
Ja dic que la qüestió d’un Segur segregat (la paraula es lletja de collons), no és de les que em preocupen, ni em tenen capficat.
Si d’aquí a cent anys, no tenim la independència de Catalunya, la vegueria del Penedès ni la segregació de Segur, què? Doncs... tots tant “panxos”, com deis la padrina. No hi hauran hagut pas màrtirs.

Però deixem-nos de punyetes. Hem de reconèixer que cada vegada que s’insinua el debat, s’hi apunta el veïnat perquè la qüestió porta implícit un cert “morbillo”.
En aquests dies , han entrat al bloc opinions de diverses persones, tampoc masses. El Miquel Caselles, el Toni Gallardo (el més prolífic), El Nevot i el Daniel Garcia Peris, el pare de Penedesfera.
Han estat tretze comentaris i tots força coincidents.

Sintetitzem-ho tot amb poques paraules:

Segur de Calafell és un món diferent dins del municipi calafellenc. Posseeix tots els ingredients per esdevenir autosuficient.
Segur de Calafell (els seus habitants) es queixen de discriminació. Exposen un greuge comparatiu amb Poble i Platja, sempre negatiu.
Hi ha un gran abisme cultural i tradicional, entre Segur i la resta del municipi.
La balança fiscal diuen els segurencs que els és desfavorable. Cosa que, segons opinions, s’hauria de comprovar.
La segregació no és una cosa tant fàcil, encara que a molts ens ho sembli.
Seria aconsellable que tant les autoritats com el poble, manifestessin el seu parer.
Davant del referent de Salou, hi ha qui hi oposa el de Ciutat Badia.
Finalment i per enredar més la troca, proposo un referèndum.
Una simple juguesca que ens podria donar alguna pista de com està el veïnat davant d’aquest possible esdeveniment. Podríem demanar a l’ajuntament que proposés una mena de plebiscit.
Aquí, en aquest mateix bloc, proposo una enquesta. ¿S’hauria de fer un referèndum per l’Independència de Segur de Calafell?

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Soc dels que pensa que es millor un mal acord que un bon judici. Que es millor replegar esforços que restar, pero quan no resta més que fer, es millor estirpar d'una vegada el mal. Si no troben sortida millor la segregació.

Toni Gallardo ha dit...

Jo mai estaré en contra de votar el que faci falta. Però si un referèndum no ha de ser decisori, no cal fer-lo. No hi crec en els referèndums consultius i per veure per on bufa el vent hi ha altres sistemes.

D'altra banda, a algun altre lloc s'ha llegit que tota aquesta moguda millor no tocar-la gaire perquè era evidenciar un fracàs col·lectiu. És possible que es tracti d'això últim, però no estic d'acord que la solució sigui acotar el cap sota l'ala. Quan un matrimoni deixa d'anar bé, o simplement quan no hi ha voluntat de continuar, el millor és un divorci civilitzat, ben parlat i de mutu acord.

Estic a Londres i no sé si podré seguir gaire aquesta discussió, però ja miraré d'estar-ne una mica pendent.

el Mèlich ha dit...

No hi ha més discussió, penso jo.
És un pur "divertimento que proposo en aquest bloc".
No pretenc, per evident, que hagi de decidir res la resposta dels qui teniu la generositat de visitar-lo.
M'agrada l'antropologia i concretament el comportament humà. I per ocupar aquest temps xafogós, en quelcom dinàmic i un pel interessant, he proposat aquest referèndum de via estreta.
Encara que pugui semblar banal, se n'apren molt de les "petites coses",
com per exemple, les opinions d'un colectiu minso com el que acull aquest racó de "xivarri".
Com deia en el comentari: Penso qued'aquí a cent anys, quan ja gaudirem de plena alopècia, Calafell encara serà de Segur.

Desitjo que Londres t'ompli com em va omplir a mi, malgrat la petulància i la prepotència dels anglesos/as, per a mi, és una ciutat d'una riquesa excepcional , especialment en el camp de l'art (Pirateria inclosa) la cultura i les tradicions.
Bones vacances.
Salut!
J. Mèlich

Toni Gallardo ha dit...

Mèlich,

Discussió: debat, intercanvi d'opinions i parers, no pas baralla; suposava que s'entenia.

Tampoc tinc res en contra dels divertimentos estiuencs. L'únic que dic és que si es proposen línies d'actuació política s'ha de ser conseqüent i portar-les fins a les seves últimes conseqüències. Ara bé, la conversa de café també és molt agradable i, a més, còmoda, ja que no obliga a res.

Londres és una meravella de ciutat. Sóc un repetidor contumaç d'aquesta ciutat, perquè a mi no m'importa tornar a un lloc mentre encara m'ofereixi coses. Suposo que viure-hi no ha de ser el mateix, però a mi Londres em posa de bon humor, no em cansa i sempre em deixa amb ganes de tornar-hi. Per això hi vaig sempre que puc. Ajuda bastant tenir-hi família i que hi hagi vols de baix cost.

Toni Gallardo ha dit...

Ah, pel que fa la petulància dels anglesos jo ja hi estic acostumat per motius familiars. I en tot cas, amb no fer-ne cas, n'hi ha prou. Va haver una temporada que vaig aprendre a insultar força bé en anglés per tal d'encarar certes situacions en què et trobes com a víctima d'aquesta prepotència. Però després penses que no cal, que has d'anar a la teva i no caure en les petites misèries de persones que pretenen demostrar que són algú a costa teva.

Però si t'hi trobes i no pots defugir la topada (un problema a l'aeroport, per exemple), acostuma a haver-ne prou amb mostrar durant un parell de segons que pots ser més "borde" que ells. Clar que això requereix un cert domini de l'idioma i és aquí on se't poden repenjar. També s'ha de dir que quan et trobes persones sevicials i amables, rarament en podràs trobar de millors en tot el món mundial.

Anònim ha dit...

Melich, has passejat alguna vegada per Segur???. Si ho fas i mires amb deteniment cada racò de la miseria de barri que tenim, enteneries moltes de les queixes que tenim els de Segur