dimarts, de juliol 22, 2008

L'eterna cançó


M’ha fet decidir a escriure aquestes lletres una entrada del bloc , d'on m'he pres la llibertat de copiar aquesta imatge. L'article porta per títol:
"Segur de Calafell Busca las 77 diferencias"


El firma NEVOT a qui no tinc el gust de conèixer

És una més entre els milers de queixes dels habitants de Segur que es senten discriminats, com el “parent pobre del municipi”.
No vull entrar en el debat. Quan es queixen, serà per alguna raó. Llegiu l’article, d’excel·lent factura i ho veureu.
Jo només volia fer pública la meva opinió a rel d’aquesta lectura:
Els qui em coneixen ho poden certificar. La meva postura és favorable a la segregació de Segur de Calafell com a municipi independent.
Si estès a la meva mà ho faria efectiu ipso facto.
Segur de Calafell no té res a veure amb els nuclis de Poble i Platja, per moltes raons evidents. És com Catalunya amb la resta d’Espanya.
Segur és un altre món. La seva tradició es remunta a mitjans del segle passat. Ha crescut amb una altra cultura, majoritàriament castellana (no dic ni millor ni pitjor).
Segur de Calafell té les seves pròpies institucions:
Parròquia, amb temple.
Estació de ferrocarril.
Mercat setmanal.
Festa Major
Camp de futbol amb equip propi.
Poliesportiu.
CAP
Institut
Escoles
Club de tenis
Port...etc.

És un nucli al qual només li manca el propi ajuntament. I perquè no es fa possible?
Uns addueixen que és per motius econòmics. Els habitants de Segur diuen que tenen “una balança fiscal deficitària” (Com Catalunya). Els altres diuen que, oficialment, no és possible, que l’era de les segregacions ja està superada. O que no volen partir el municipi ni el terme.
Jo no ho sé. Només apunto la meva opinió.
Penso, sincerament, que seria avantatjós per a tothom la segregació de Segur de Calafell. I que consti que ho dic sense cap interès, ni econòmic ni ideològic ni sentimental. Només ho faig perquè ja estic tip de sentir les queixes de sempre i m’agradaria que algú tanqués, d’una punyetera vegada, aquest debat inútil que només té una solució: Independència.
Estic obert, com sempre, a les vostres opinions.

13 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

Segur i Calafell són diferents pèrquè segur és un poble nou amb una altra mentalitat que no gaire a veure amb la resta de Calafell. A Calafell li treus segur i mig mas mel amb cines i caprabo i tot i no queda gaire gran cosa. Això seria molt difícil d'aconseguir però no per això s'ha de deixar de treballar.

Toni Gallardo ha dit...

Mèlich, aquesta proposta potser és políticament incorrecta, però no et creguis que és tan disparatada. És una qüestió de fer números. Igual resulta que el dèficit fiscal de Segur és un miratge.

Clar que Segur és la principal font d'ingressos del municipi, per un simple tema de volum. Però quan "costa" Segur? Estem segurs que la històrica cantarella de qui manté a qui està fonamentada?

No voldria posar exemples demagògics, però tothom pot entendre que a l'avinguda Mossèn Jaume Soler, en un quilòmetre hi ha centenars d'habitatges. Quants n'hi ha a un quilòmetre de la part alta de l'avinguda d'Espanya? Cinc? Sis? El cost de netejar els respectius quilòmetres, d'asfaltar-los, il·luminar-los..., és el mateix. Els ingressos que genera el veïnat, via IBI, no, per molt que els xalets paguin més que els pisos.

És un tema d'equilibri entre ingressos i despeses. Ara està de moda dir-ne si la cosa és sostenible o no. Sense números concrets, que dubto que ningú vulgui fer, no puc insistir més per aquest camí. Però sí que diré que el fet que hi pugui haver expoli, no treu que algunes coses siguin un pou sense fons.

Estem segurs que l'Ajuntament no hi ha enterrat a Segur molts més milions que a "Calafell" (Poble+Platja)? Una altra cosa és que, per dimensions i pel perfil dels projectes, potser les inversions a Segur no són tan visibles.

I consti que amb tot això no vull dir que els que es queixen a Segur no tinguin raó. Però tampoc vol dir que la tinguin tota.

Segregació? No és una mera qüestió de voluntat. La llei local vigent diu que el primer que s'ha de garantir és la viabilitat econòmica del municipi de nova creació i la del municipi que quedi de l'original. No estic segur que el primer supòsit es complís en el cas de Segur, tot i que, com també en el segon cas, seria qüestió de calcular-ho.

el Mèlich ha dit...

Hola companys:
Em satisfà que el meu modest comentari us hagi mogut a opinar sobre el tema.
Hi ha, com vosaltres mateixos demostreu, molts arguments que reblen cada tendència:
"Balança fiscal" (és per dir-ho d'alguna manera) de Segur, posistiva o amb números vermells?Aquí entra allò de si sents l'un o si sents l'altre (mil dos-cents).
Tu,Toni en fas una anàlisi més documentada degut a la teva professió i perquè coneixes tots els moviments políticoeconòmics del municipi.
Per això dic que agraeïxo l'aportació.
Jo només volia apuntar la meva opinió de sempre: "Segur és una altra història". I ho dic sense cap mena de menyspreu.
Un trempat em diu: " podriem traspassar Segur a Cunit, total, només és qüestió de metres".

Miquel: Donat el cas de "la ruptura d'España", perdó, de Calafell, hauríem de negociar on posar les fites del terme.

Només afegir que he encetat aquest debat tant poc original, perquè volia saber que en pensa el veïnat.
Salut!!
J. Mèlich

Nevot ha dit...

Hola Mèlich, hola a tots.
L'article l'he penjat perqué reflexa el que molts segurins pensem i parlem respecte a/de Calafell. Va haver un temps en que portàvem aquells adhesius de "Segur Segregació" i jo era un d'ells i no entro en el debat de si Segur aporta o costa ja que tampoc ens donen masses dades.
Al meu blog -gràcies per citar el meu article- tinc una enquesta on poc a poc es va votant la pregunta de 'què necessita Segur' i el que més es vota és 'un ayuntamiento propio' així que alguna cosa voldrà dir ja que es poden escollir vàries respostes al mateix temps però aquesta guanya de llarg.

Certament Segur ha crescut amb una altra cultura, però també amb una altra factura. I és un afegit de Calafell, en això tots compartim opinió. Fa 40 anys Calafell, per mí, era el poble del costat. Ara es toquen , però seguim tenim molts la mateixa sensació.
El que més escolto és que estem abandonats de la mà de l'ajuntament, que som la germana pobra, sí, i que aquí les inversions venen poc sovint, tard i malament.
Tant de bó hi haguès una segregació. Al menys ens treuria de dubtes. No sé si tindriem la raó, peró la tindriem amb el nostre propi ajuntament i no amb un que, a molts, ens resulta aliè.

Toni Gallardo ha dit...

Els sentiments són importants, evidentment, però jo en aquests casos intento valorar les coses amb el cap fred. És que si no, acaba passant com amb el municipi de Badia del Vallès, que es va crear fa una vintena d'anys a l'antiga Ciutat Badia. Era un greuge històric, la restitució d'una dignitat perduda..., digueu-li com vulgueu. Sense dubte, era just i lògic, però aquella "gràcia" l'estem pagant tots els catalans des de llavors, perquè qui manté l'Ajuntament és la Generalitat, atés que el terme municipal (que es limita als blocs de pisos que es veuen des de l'autopista, literalment ni un únic metre quadrat més) no dóna ni donarà mai fiscalment ni per mantenir els serveis mínims obligatoris.

La sensació de greuge de Segur no té tant la base en un expoli per part de Calafell, com per les especials circumstàncies en què va néixer i desenvolupar-se. Encara ara a Segur s'estan fent coses que a altres nuclis del municipi ja estaven fetes d'abans, és veritat. Però també ens hauríem de preguntar perquè els promotors no van fer els serveis en el seu dia, com era la seva obligació. No sento que ningú els ho reclami a ells. Potser perquè d'aquella forma les parcel·les surtien més barates?

I consti que em faig càrrec del fet que la gent no entengui que pagant IBI hagis de pagar, a més, la creació dels serveis. Però les regles del joc són aquestes i quan un tria viure a una urbanització s'hauria d'informar també dels inconvenients. És més, no sempre em crec tanta innocència i ignorància. Com deia ahir, tenir la raó no vol dir tenir-la tota.

És més, la polèmica de les balances fiscals ens ha ensenyat una mica de terminologia i de mètodes de comptar les coses. Aquí no hi ha lloc per explicar els conceptes de fluxe monetari i fluxe del benefici, que també serien aplicables a les balances locals. Però també hi ha una evidència: els equipaments "únics" per a tot el municipi (per exemple, la depuradora o al principi l'institut) s'han fet certament a Calafell, però es tracta de decisions que es van prendre quan Segur representava una proporció mínima de la població del municipi. Això ha canviat i ho ha fet rapidíssimament. També és un factor per a la discussió.

Finalment, Mèlich, no descartis el patriotisme de butxaca, en una època en què fins i tot l'independentisme comença a apel·lar a la cartera més que al cor. Ningú farà les balances fiscals del municipi, però l'exercici, encara que fos merament acadèmic, seria apassionant i potser donaria més d'una sospresa. Ves que, si se sabessin les xifres, qui demanés la segregació no fos Calafell.

el Mèlich ha dit...

Teniu raó companys, cadascú la seva raó.
NEVOT: M'ha agradat el paragraf on dius
"Tant de bó hi haguès una segregació. Al menys ens treuria de dubtes. No sé si tindriem la raó, peró la tindriem amb el nostre propi ajuntament i no amb un que, a molts, ens resulta aliè".

Això seria la clau. És el què demanava Catalunya, fins ara, a l'Estat espanyol: " Primer comprovem com anem de comptes, després parlarem"
Però en Toni també té rao quan toca el tema Butxaca, amb l'exemple de Ciutat Badia:

"Ningú farà les balances fiscals del municipi, però l'exercici, encara que fos merament acadèmic, seria apassionant i potser donaria més d'una sospresa. Ves que, si se sabessin les xifres, qui demanés la segregació no fos Calafell".

Pregunto, tonto de mi: I el referent Salou?

Concloc que no hi ha massa controversia entre nosaltres perquè potser les obvietats superen els possibles enfrontaments (dialèctics, naturalment)

Estic d'acord Toni que aquest tema encara que sembli políticament incorrecte o trivial, no ho és tant. És més seriós del que molts es pensen; especialment en èpoques de vaques esquelètiques.
Potser en Josep l'Egipci ens podrà interpretar els nostres somnis, perquè si esperem la verssió del Parera & Cia., ho tenim clar ( Permeteu-me la brometa).
Salut!
J. Mèlich

Toni Gallardo ha dit...

Salou és un bon exemple de segregació excel·lentment portada. Amb tota la mala fama que li vulgueu donar al seu turisme, Salou fa autèntic goig. I en fa més que abans de segregar-se. És a dir, que la independència ha estat un salt qualitatiu.

Però hi ha un factor diferencial amb Segur. El punt de partida amb què Salou es va independitzar de Vila-seca era molt diferent. Tot i que no hi eren la major part de serveis i equipaments existents avui en dia, hi havia una indústria turística potentíssima i una no menyspreable població estable que pagava IBI. Dit en plata, i mai més ben dit, hi havia ingressos fiscals suficients, si més no per començar a caminar.

En el millor dels casos, també dic que les separacions no han de ser necessàriament traumàtiques. Catalunya pot ser independent i, a la vegada, tenir un bon veïnatge amb Espanya. I el mateix podríem dir aquí.

Per acabar, i reforçant la idea que igual la segregació li interessaria més a Calafell que a Segur, només cal veure el goig que també fa Vila-seca, aconseguit en la seva major part després de separar-se de Salou.

Toni Gallardo ha dit...

Ah, una cosa que m'he deixat de dir. Estic d'acord amb nevot que la voluntat de ser lliure o independent és molt important. Més enllà de consideracions econòmiques i legals, la fe pot moure muntanyes.

És més, jo sempre defenso que, ja que podem equivocar-nos (i ens equivoquem tot sovint), millor equivocar-nos nosaltres que no que s'equivoquin per nosaltres.

Unknown ha dit...

A mi em sembla molt bé alló de les balances fiscals, peró quan parlem de segregació estem parlant amb el cor. Els segurins tenen la sensació de que no es conten amb ells, que totes les inversions es fan sobre el nucli del poble i el de la platja i res més. I la gent viu on pot, viu en urbanitzacions fora de Barcelona o altres nuclis poblacionals perque els preus són més raonables. No oblideu que de segones residéncies queden, pero poques. Desde fa cinc anys fins ara Segur i les urbanitzacions han crescut en residents i aixó és una veritat que ningú pot amagar. I si per l'Ajuntament no era rentable tenir nuclis com Segur i la resta d'urbanitzacions que no hagés donat licències. No es pot parir fills i després no volguer sapiguer d'ells perque, per via del IBI, no son rentables. Ho sento, pero no es hora d'empenedirse, es hora de trobar solucions. Tot i aixó no crec massa en la segregació de Segur pel mateix principi de que no es solució desferte del problema a les primeres de canvi. El respecte que ens mereixen els seguris i els veïns de les urbanitzacions exigeix trobar solucions i no surtir corrent

el Mèlich ha dit...

Picant d'aquí i d'allà, de les vostres opinions, es pot anar concloent (que no vol dir pas acabant) que el tema, tant grapejat, de la segregació de Segur, no passa tan sols per l'economia, vull dir, pel tema de les inversions que es puguin fer en la nostra magna urbanització, sinò també per la via del sentimentlisme.
La sensació d'abandonament dels habitants de segur ("segurins" segons Nevot).
De totes maneres, em sembla que el fet d'una independència de Segur, ara per ara, és una pura utopia.
Aleshores, potser sí que caldria demanar explicacions a les nostres autoritats per a saber, en primer lloc, quina disposició tenen de cara a aquesta possibilitat i, en segon lloc, que imitessin els seus colegues de Madrid i ens mostréssin com van les balances fiscals entre els tres nuclis del municipi.
Creieu que es poden desglossar les relacions ingrès-despesa de cada sector? O la contabilitat va tota en el mateix sac?
Què me'n dieu o, què en sabeu?
Salut!
Mèlich

Toni Gallardo ha dit...

Mèlich,

Potser la despesa corrent sigui més difícil de calcular, tot i que no impossible. En canvi les inversions són més fàcils de "territorialitzar". En tot cas, d'alguna forma s'han de comptar les que, estiguin on estiguin, donen servei a tot el municipi. És el fluxe del benefici i una de les lliçons que ens ha donat el rebombori de les balances fiscals.

No obstant també s'ha de dir que precisament la base del greuge està més perfilada en el fluxe monetari, que correspon al retorn fiscal estricte sobre el territori.

No em voldria embolicar més, perquè és evident que, consideracions tècniques a banda, la voluntat és un factor fonamental que figura en un lloc destacat dels manuals de ciència política més solvents.

Només vull afegir que la publicació de les "balances fiscals locals" seria molt interessant, sempre que recordem que les balances fiscals tenen un component de mal rollo implícit. La seva principal finalitat no és fer justícia sinó fer callar boques. Les dels que acusen als altres d'insolidaris o dels que es fan les víctimes d'un expoli.

Malgrat tot, saber on estem a mi mai no m'ha semblat malament.

Daniel García Peris ha dit...

Hola a tothom,

Voldria participar al debat aportant la meva opinió tenint en compte que sóc un estiuejant, quan era un nadó i durant un estiu a Segur, i ja per a més de 30 anys a Calafell. Bé, al terme municipal del Vendrell però molt a prop del nucli de Calafell-Platja.

En aquests trenta anys he notat més canvis a la Platja de Calafell que no pas a Segur. Em refereixo al creixement urbanístic i la transformació social que suposa. Segur de Calafell sempre l’he recordat com una gran urbanització. Potser la diferència ha estat la prologanció de blocs d’apartaments de la platja del Mas Mel. Encara recordo anar en bici per la platja de Calafell a Segur i semblava que no arribaries mai. Calafell-Platja ha perdut totalment aquell model de turisme estiuenc, del qual participava la comunitat local, per repetir el model de Segur basat definitivament en les segones residències que al final l’especulació immobiliària l’ha convertit en primera llar.

Amb això em vull referir que tant Segur com el nucli de la Platja no són tant diferents, Calafell-Poble ha conservat bastant les seves peculiaritats. Però encara que fossin culturalment o socialment totalment diferents, la meva opinió és que l’únic barem per fer una segregació municipal és la població, doncs la màxima prioritat d’una administració local és donar serveis als ciutadans, tots amb els mateix drets, visquin al nucli on visquin.

La “massa crítica” de població que justifica un nou ens municipal, diuen els experts, són 20.000 habitants i cap de les dues poblacions resultants seria viable. Crec que a partir d’aquesta base s’hauria de plantejar, els exemples fallits de Badia del Vallès i reeixits de Vilaseca i Salou que comenteu van en aquest sentit. Això no exclou de reconèixer el greuge que crec té Segur sobre altres nuclis del municipi, però hi han altres formules com l’entitat municipal descentralitzada, i sobretot pressionar als regidors per a que defensin els seus drets. Llàstima que les eleccions només són cada 4 anys...

Toni Gallardo ha dit...

A penedesenxarxa.blogspot.com, el Jordi Voltà hi ha penjat una entrada sobre aquesta discussió que tenim aquí. És una intervenció rotunda i controvertida (els que coneixeu al Voltà ja sabeu que ell és així), però crec que fa alguna nova aportació que val la pena. És d'aquelles coses que com a mínim mereixen l'honor de la discussió.