dimecres, de juliol 23, 2008

Regals de l'Atzar


J a he escrit en alguna d’aquestes pàgines, que m’agrada fullejar els meus vells llibres. En primer lloc, per oxigenar-los, en segon lloc, per gaudir de la seva olor d’estampa, aquesta rància sentor que només es pot fruir obrint les entranyes d’un llibre antic. I, finalment, per rellegir algun paràgraf que un dia vaig subratllar.
Estic regirant la biblioteca, cercant material per a l’assignatura “Teoria del coneixement” que cursaré el proper semestre a l’UOC.
I s’ha fet el petit miracle: al bell mig del Volum nº 1 d’assaigs de Montaigne, se m’ha aparegut aquest tresor que podeu contemplar en la fotografia. Una rosa minúscula, dissecada entre les pàgines, que romania allí des de l’any 1984.
Aquest tom de Montaigne, pertany a una col·lecció d’Ediciones ORBIS S.L., Historia del pensamiento (1984) que va tenir gran èxit en aquells anys. Eren llibres molt econòmics, però molt ben editats i traduïts per especialistes de categoria. No tinc la col·lecció complerta; al prestatge n’hi deuen haver una trentena de volums. La resta o els he deixat (funest destí de molts dels meus llibres) o els he perdut o regalat.
Però he dit miracle i, fins aquí, el què he escrit no passa d’anècdota no gaire especial. El sortilegi s’ha desencadenat quan he llegit el contingut de les dues pàgines.
Es tracta del capítol XXV:

De la educación de los hijos
A la señora Diana de Foix, condesa de Gurson.
Per què el sortilegi? Doncs perquè actualment estem debatent dins del bloc del Xavi Ollonarte, temes d’ensenyament i d'educació a l’escola.
Podeu entrar en el seu bloc i comprovar el debat que hem mantingut.
Quina casualitat! Solem dir en aquestes ocasions. L'atzar té aquestes coses.
M’ha passat altres vegades, de trobar-me amb situacions semblants. Suposo que a tothom.
No heu estat parlant d’una persona i ha aparegut en aquell moment?
O No heu comentat un tema ja oblidat i a l’endemà trobar-lo escrit en el periòdic?
I tantes altres aparicions estranyes que us han sorprès?
Doncs bé això és el que ma succeït. Una rosa inconscient que dormia el son dels justor entre les pàgines grogues de Montaigne, em feia de punt d’un tema que estic discutint actualment.
Aquestes grates sorpreses, mínimes, si voleu, també t’ajuden a viure.
He retrobat sensacions un xic oblidades.
Aquí teniu un fragment del capítol de Montaigne, amagat sota la rosa.

"El cuerpo (dels infants) está todavía flexible; débese, pues, plegar a todos los hábitos y costumbres; y siempre y cuando que puedan mantenerse el apetito y la voluntad domados, debe hacerse al joven apto para vivir en todas las naciones y en todas las compañías, mas todavía: que no le sean extraños el desorden y los excesos, si es preciso. Que sus costumbres sigan el uso común; que pueda poner en práctica todas las cosas y no guste realizar sino las que sean buenas. Los filósofos mismos no alababan en Callisthenes el que perdiera la gracia de Alejandro, su señor, porque no quiso beber con él a competencia. Nuestro joven reirá, loqueará con el príncipe, y tomará parte en la francachela misma, hasta sobrepujar a sus compañeros en vigor, firmeza y resistencia; no debe dejar de practicar el mal ni por falta de fuerzas ni por falta de capacidad, sino por falta de voluntad".
Multum interest utrum peccare aliquis nolit an nesciat.
Hi ha una gran diferència entre no voler i no saber practicar el mal. SÉNECA. Epíst., 90. (N. del T.)

Si voleu llegir es seus Assaigs feu clic damunt la seva imatge.
Estic content, ves què hi farem.

Cap comentari: