Eròtica natura
He contemplat l’arbre ferit que em repta.
La seva soca mutilada cicatritza impúdica
amb llavis sensuals inflamats entre l’escorça
M’engoleix l’esguard, úter endins, entre clivelles,
insinuant sense pudor, la colossal vagina
oberta, amb regalims de saba seca.
He contemplat la lascívia de l’arbreda.
(Del meu llibre Eros hi era)
He contemplat l’arbre ferit que em repta.
La seva soca mutilada cicatritza impúdica
amb llavis sensuals inflamats entre l’escorça
M’engoleix l’esguard, úter endins, entre clivelles,
insinuant sense pudor, la colossal vagina
oberta, amb regalims de saba seca.
He contemplat la lascívia de l’arbreda.
(Del meu llibre Eros hi era)
2 comentaris:
Sangría de corteza malherida,
latido de su savia en la madera,
vagina por donde muere la vida
cuando vive la muerte aunque no muera.
Flujo que se desprende a borbotones
de un cuerpo de mujer que echó raíces,
pidiéndote al oído que condones*
su deuda cuando callas lo que dices.
Sudor y golosina y agua y lava
en la piel de un silencio que la priva
del daño de una espina que se clava.
Maleza y mineral, sales y tierra,
dejando que se escape la saliva
por una comisura que se cierra.
(Condonar: Perdonar o remitir una pena de muerte o una deuda)
El fruit de l'amor silenciós del vegetals.
Publica un comentari a l'entrada