dijous, de maig 15, 2008

Qui mana aquí?

Les lleis hi son. I cal fer-les complir. L’essència de governar és fer complir les lleis. Avui tenim aquesta estructura administrativa: Govern de l’Estat, Govern de la Generalitat, Consell comarcal, mentre no siguem Vegueria i, finalment, Govern Municipal. Potser perquè hi ha tants manaires, és perquè no ens aclarim. A Calafell, ens ha tocat pertànyer, al sector turístic. La nostra collita és la invasió de carn de platja. I totes aquestes administracions saben que les zones turístiques, temporalment, són formiguers de gent que requereix uns serveis. Res a veure amb la resta del territori. És pot il·lustrar en casos tant propers com l’Alt i el Baix Penedès que, en aquest tema, no tenen res en comú. Aquells que legislen han d’aplicar unes lleis per a cada sector. Banyista de Botero

Dia 1 de Maig. Aquest any amb un pont de 4 dies. Calafell rep un allau de visitants que envaeix la platja i els carrers. El caos ha estat servit. L’ajuntament va passar una nota als comerços indicant que s’havia de tancar. Una llei és una llei. Però a Calafell una llei és una carícia per als “guilandos”* . Tot un espectacle. Bars oberts, forns i pastisseries oberts, botigues de queviures tancades; cadascú va fer el què va voler. Total, una imatge ridícula del Calafell amb “marca turística” que volem presentar.
Si se sap que quan la resta del país fa festa, els municipis com el nostre han de treballar més que mai, per què aquestes ordres surrealistes i aquesta anarquia? S’ha de legislar, sí, però amb criteri. I si “els de dalt” ignoren les peculiaritats del litoral turístic, els ajuntaments “des de baix”, que coneixen de què va el tema, han d’imposar la seva autoritat, tenir el seu reglament i fer-lo complir. “O tots frares o tots capellans”, com deia la padrina.

J. Mèlich

* En alguns indrets guilando és refereix, figuradament, als collons.

Article publicat al 3 devuit (El pilar) 16/05/08

1 comentari:

Miquel Casellas ha dit...

La llei està feta per no complir-la. L'ajuntament no li interessa multa als establiments. Ells avisen. Algunes botigues i no passa res. Però només falta que algun iluminat comences a tocar la moral i a denúnciar les botigues obertes llavors les coses canviarien. Però ara teniu la pel·licula. Jo prohibeixo. Tu fas, però jo miro a un altre cantó. Tot arreglat.