"Oh! benvinguts, passeu, passeu..." Si us agrada el xivarri.
Entreu tot el veïnat:
Cronopis, fames i esperances.
Ornitorincs,sirenes i tritons,
nimfes i odalisques, musses i bufons,
bruixes i trolls. passeu a la casa del capricorn més eixalebrat, de banyes socarrimades.
"...Que casa meva
es casa vostra,
si és que hi han
cases d'algú..."
diumenge, de febrer 24, 2008
Quan ell pugui votar...
Amb les lleis d'ara, serà l'any 2025. Si encara estem en democràcia. El nostre Otto i els de les seves quintes, encara votaran a Espanya?
"Avi, ja comencem a emprenyar ?"
5 comentaris:
Anònim
ha dit...
No sé com encara no te l'has menjat! :D Li podries fer un petarró a la panxulina de part meua? Pffff... els xiquets em tenen el cor robat! Potser per això en vaig tenir dos alhora. hahahaa
Monalisa, això de la patarrufa ja està fet. El pobre sembla una pilota saltant entre els braços de tota la família.
perquè aquest amor i questa alegria no la conservem també en fets com la política o la vida social. Com pot ser que gent de tots els colors, que abraça els nadons amb tanta passió, després ensenyi una altra cara, la de l'odi, l'insult, l'enveja, la mentida. Ja et dic jo que estem ben penjats. Salut! J. Mèlich. Tens raó Miquel, al pas que anem, resoldrem els comicis a mastegots.
Apa, quins ullassos! i quina mirada... em sembla que li hauràs d'explicar moltes coses, fa cara de ser dels que preguntarà molt. Un petonàs per a tots dos avi i nét.
5 comentaris:
No sé com encara no te l'has menjat!
:D
Li podries fer un petarró a la panxulina de part meua? Pffff... els xiquets em tenen el cor robat!
Potser per això en vaig tenir dos alhora. hahahaa
Bon diumenge a ca'ls Mèlich-Bolet!
Si, en aquella època només votaran els interventors i apoderats i els amiguetes. Visca la democràcia i la participació.
Monalisa, això de la patarrufa ja està fet. El pobre sembla una pilota saltant entre els braços de tota la família.
perquè aquest amor i questa alegria no la conservem també en fets com la política o la vida social. Com pot ser que gent de tots els colors, que abraça els nadons amb tanta passió, després ensenyi una altra cara, la de l'odi, l'insult, l'enveja, la mentida. Ja et dic jo que estem ben penjats.
Salut!
J. Mèlich.
Tens raó Miquel, al pas que anem, resoldrem els comicis a mastegots.
Cómo se le cae la baba al yayo, jejeje!
Qué preciosidad, dan ganas de cogerle esos mofletes, jiji!
Un abrazo :)
Apa, quins ullassos! i quina mirada... em sembla que li hauràs d'explicar moltes coses, fa cara de ser dels que preguntarà molt. Un petonàs per a tots dos avi i nét.
Publica un comentari a l'entrada