dimecres, de febrer 27, 2008

En la mort de J. Palau i Fabre


Josep Palau i Fabre (1917-2008)
http://www.uoc.edu/lletra/noms/jpalauifabre/index.html

Hi ha una cançó de'n Serrat, desconeguda per molta gent i que a mí em té realment corprès: Vaig com les aus. És un poema de Palau i Fabre al que el noi del Poble Sec hi va posar música.
Una d'aquelles cançons del Serrat que quan un les sent pensa que no poden portat altra música. Jo la comparo a "Veles e vents" del Raimon ( Lletra d'Ausiàs March).
Forma part del disc
Tal com raja


De moment aquí va el poema:


Vaig com les aus

(Josep Palau i Fabre - Joan Manuel Serrat)



Vaig com les aus quan han perdut el fill,
que giravoltem sense haver consol,
amb crits de sang alerten son estol
com si lo món entrés en gran perill.

E giravolten sens defalliment
entorn del lloc on lo fill han deixa
te no els esparvera la veracitat
perquè els daria molt major turment.

Des del matí fins que s'ha post lo jorn,
amb son rodar inquieten l'espai,
diuen que en ells dolor no es pondrà mai,
puix que mai més no hauran lo fill entorn.

Sols a la nit, vençuts per l'enderroc,
tornen al niu com a desert castell,
senten lo cor de sobta fosc i vell
e s'adormissen amb la son del roc.

L'ensendemà, amb un volar penós,
abandonant lo niu, l'arbre i el riu,
van a l'encalç d'un indret més galdós:
però en cap lloc lo seu infant no viu.

Així jo vaig, perdut de mi mateix,
a mi mateix cercant-me eternament.
Mes jo só mut e mut lo meu lament,
car gorja endins lo meu dolor se peix.

Que descansi en pau aquest genial home d'arts: Josep Palau i Fabre.(En l'homenatge institucional el Montilla el va anomenar Palau i Fabré. Política i cultura no han festejat mai).

2 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

El poeta maleït, li deien.

Delerós de veure els seus text volejant pels escenaris dels teatres, va fer justet que li estrenessin el seu particular Don Juan, poc temps abans de morir i encara fora de casa.

Miquel Casellas ha dit...

No morirà mai la teva obra. Ets inmortal en la teva producció artística.