divendres, de febrer 29, 2008

Carta oberta

A l'Albert Solé, de bat a bat

Hola company:
Segueixo cada setmana el teu article que, d’un temps cap aquí, publiques al Diari del Baix Penedès. T’he de dir que, fins avui, els continguts dels teus escrits són una de les escasses excepcions que confirmen la meva convicció: Cap autor que porti darrera del seu nom unes sigles de partit polític, em mereix un bri de credibilitat.
Ens coneixem i, si bé no puc dir que som amics (avui en dia tothom parla d’amics), sí que ens professem, de sempre, molta franquesa i respecte.
Acabo de llegir el teu article d’aquesta setmana i, certament, penso que m’has tret les paraules de la boca i les idees del cervell. Tinc l’esborrany d’un tema que també fa referència al comportament humà dels polítics i, al llegir el teu treball que intitules “Relacions”, he deixat la tasca per escriure aquesta carta personal i transferible.
Parles de la classe política (classe és un dir, al menys en el nostre terme) i com haurien de ser les seves relacions amb el ciutadà que els ha votat.
Aquest és part del teu cant celestial:
“...Les relacions polítiques esdevenen una forma especial de relació per la seva complexitat, capacitat de canvi (sovint camaleònic), lluita pel poder i, massa sovint acaben mostrant una cara egoista i interessada que no afavoreix en res la relació, a la vegada que allunya els polítics de la realitat, de la gent que els va votar”.
El teu idealisme, el teu cant a l’utopia ha fet que, per un moment, la teva ingenuïtat, em provoqui un somriure. Albert, a tu i a mi ja fa temps que ens deixen entrar al cinema i sabem qui són els Reis de l’Orient. I et diré que a mi, el lliri ja fa temps que se’m va marcir a la mà.
T’has girat en rodó per contemplar el panorama? I com ho veus?
No em diguis que has aplaudit totes les formes barroeres (és paraula teva) que s’han dut a terme a Calafell, per posar un exemple, durant els darrers deu anys? Per part dels uns i dels altres. Com he escrit fa poc, i ara una vegada més, hem passat de la vergonya al fàstic. Quina relació es pot establir entre aquest gènere de polítics que estem patint i el ciutadà a qui només recorden a l’hora de demanar el vot?
Llegim un altre paràgraf teu:
“Molts polítics volen justificar les seves accions emparant-se en el joc que ells consideren propi de la política. Donar això a canvi d’allò. Favors amb favors es paguen. Poder. Orgull i poder. Tant d’orgull que no s’adonen que han perdut la seva llibertat”.
Podries dir-ho més alt però no més clar. Sé que per prudència, virtut que et caracteritza, no personalitzes, però provoques allò que sovint diu el veïnat “tots són iguals”. A Calafell, al menys, és així, amb ben poques excepcions.
A l’escriure el teu article, en qui devies pensar?
Admiro la teva valentia perquè molts dels qui branden la teva bandera política ( que no ideològica, no t’enganyin), entren que ni fets a la mesura en el teu escrit. D’aquí la teva credibilitat, al menys per part meva.

J. Mèlich

Publicat al Diari del Baix Penedès del dia 29/02/08

5 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

En un poble hi ha molts socialismes, molt convergentismes, molts dretanimsmes. Ens volen ensenyar que el partit és uniforme. Això és mentida. Dins el partit hi ha les lluites més o menys dissimulades per imposar un criteri. Però hi ha de tot com a les cases bones.

el Mèlich ha dit...

Sí, Miquel, tens tota la ró.Però jo el que vull resaltar en el meu escrit és la coherència personal, l'ètica la veritat sense embuts.
No voler tapar amb maquillatge polític allò que són mancances paleses que només es solen veure en els contrincants. L'Albert, penso jo, que en aquest sentit fa un exercici d'autocrítica (envers els polítics)lloable.
Potser m'equivoco.

Perquè la majoria estem caient en un conformisme perniciós que tot ho perdona : "tots són iguals" "sempre ha estat així" "és la política".
I així ens va fira.
Salut!!

J. Mèlich

Anònim ha dit...

Hola a tothom

Crec que el seu escrit és gairebé perfecte, però no escrit per ell.

És una autèntica barbaritat el que escriu, amb els ingressos que té dels dos municipis.

Jo sentiria vergonya.

deuuuu

el Mèlich ha dit...

Precisament, Dani del Vendrell, el valor de l'article que jo comento és notable perquè "l'ha escrit ell".
Amb el teu comentari em demostres que no estem ecostumats a les reflexions d'autocrítica. És per això que jo li pregunto: "en qui pensaves quan has escrit això"?
La teva afirmació : " Jo sentiria vergonya", és la reacció, normal, de molts que potser l'hauran llegit.
I no podria ser que aquesta vergonya li fes escriure a l'Albert aquesta mena d'acte de contrició?
Per tant, no es pot negar la seva valentia. D'altres, molt pitjors que ell, resten amagats i sense vergonya.
Gràcies pel teu comentari
Salut!!
J. Mèlich

Anònim ha dit...

Tens raó Melich.

L'únic dubte que tinc és que aquest senyor s'autocritiqui ell.

Que es deixi de sermons i ens parli clar als contribuents i que apliqui el seu socialisme en els més necessitats.

El pitjor Melich, i com bé dius són molts els que ens prenen el pèl.

deuuuuuuuuuuuu